BABY DRIVER

Direcció i guió: Edgar Wright País: Regne Unit Durada: 112 min Any: 2017 Gènere: Acció, comèdia Interpretació: Ansel Elgort, Lily James, Jamie Foxx, Jon Hamm, Kevin Spacey, Eiza González, Jon Bernthal, Ben VanderMey, Thurman Sewell, Allison King, Lance Palmer, Keith Hudson, Patrick R. Walker, Hudson Meek, Troy Faruk Música: Steven Price Fotografia: Bill Pope Distribuïdora: Sony Estrena a Espanya: 7/7/2017

No recomanada per a menors de 16 anys

Doblada en castellà

SINOPSI

Baby, un jove i talentós conductor especialitzat en fugides (Ansel Elgort), depèn del ritme de la seva banda sonora personal per ser el millor en el seu camp. Quan coneix la noia dels seus somnis (Lily James), Baby veu una oportunitat d'abandonar la seva vida criminal i realitzar una fugida neta. Però després d'haver estat forçat a treballar per a un cap del crim (Kevin Spacey), haurà de donar la cara quan un malmès cop amenaça la seva vida, el seu amor i la seva llibertat.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

Carrers de Foc

 

Abans que algun executiu de publicitat de la distribuïdora de l'última i excel·lent obra del sempre al màxim Edgar Wright ens la vengui com el La La Land del thriller (que no és una mala definició: la pel·lícula és, especialment al començament, un encreuament entre la sobrevalorada cinta de Damien Chazelle i el Drive de Nicholas Winding Refn) dir que, abans de res, Baby Driver és el que Walter Hill hauria fet a la nouvelle vague francesa. Hill fa un cameo al film i surt a la dedicatòria/declaració d'amor dels crèdits finals. I Walter Hill està en aquesta idea de barrejar un noir violent i estilitzat alhora (el que era ja Driver, novament referent) des que va somiar el gènere de manera abstracta i musical a Calles de fuego... i l'epíleg del film li fa un petó als morros amb llengua.

El Baby protagonista, el seu món a força de cançons que cronometren els seus cops, estats d'ànim i la seva pròpia (marcada per la tragèdia) existència, a més d'arrencar una llàgrima als fans de l'oblidada i injuriada El gran Halcón, és fill dels herois del jove i rabiós Godard vivint sense alè, donant cops impossibles i existencialistes en una metròpoli gairebé irreal. Edgar Wright juga amb mestria aquestes cartes cinèfiles amb coreografies dignes de Jacques Demy (no només les d'aquests passejos amb els cafès post atracaments, sinó en les persecucions, els violents tirotejos...) i amb uns personatges que podrien semblar de tebeo però que acaben resultant tant fills del pulp USA de Mickey Spillane o Jim Thompson com de Jean-Pierre Melville.

Que Quentin Tarantino sigui un altre dels tòtems que el director cita en la seva llista d'agraïments final no és estrany en veure aquestes reunions per planificar els cops que són un Reservoir Dogs amb Kevin Spacey (feia segles que no estava tan bé) fent tots els senyors de colors. I Tarantino és en aquestes cafeteries, en aquests amors a boca de canó... Compendi doncs de tota la mitologia cinèfila al voltant del thriller des de les seves més afectuoses i irreverents febres cinematogràfiques juvenils, Baby Driver esdevé un gaudi per al paladar dels entesos i un plaer per als amants de la velocitat, els trets, les històries d'amor teen, els diàlegs cabrons i la saviesa playlist. I per als que aplaudeixin l'aparició com El Carnicero de cert geni de la música molt lligat a Brian De Palma.

A favor: El seu ritme, el seu humor, la seva violència, el seu romanticisme, les seves cançons...

En contra: Allarga una mica el seu clímax final.

Marcos Gandía – Sensacine.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: