LA PELL FREDA

Títol original: Cold Skin Direcció: Xavier Gens Guió: Jesus Olmo, Eron Sheean (llibre: Albert Sánchez Piñol) País: Espanya Durada: 108 min Any: 2017 Gènere: Fantàstic, terror Interpretació: Ray Stevenson, David Oakes, Aura Garrido, John Benfield, Iván González, Ben Temple Fotografia: Daniel Aranyo Distribuïdora: Diamond Films Estrena a Espanya: 20/10/2017

No recomanada per a menors de 12 anys

Doblada en català

SINOPSI

Anys després de la Primera Guerra Mundial, un vaixell de vapor s'acosta a una illa deserta que ni tan sols apareix a les rutes de navegació. A bord del vaixell hi va un home que assumeix que viurà durant un any en soledat a la fi del món. Però a la costa no troba cap rastre d'aquests homes que se suposa que substituirà; només coneix un nàufrag trasbalsat que ha estat testimoni d'un horror que es nega a esmentar.

(Sensacine.com)

CRITICA

'La pell freda', aventures i horror pur al Cercle Polar Antàrtic

El francès Xavier Gens segueix sorprenent amb un relat del notable escriptor Albert Sánchez Piñol

Antropòleg i africanista, el català Albert Sánchez Piñol va obtenir ja enorme reconeixement amb la seva primera novel·la de 2002, La pell freda, 32 edicions en llengua catalana amb més de 150.000 exemplars venuts, i traduïda a 37 idiomes. L'autor d'un altre enorme èxit com és Victus, emmarcat en la Guerra de Successió espanyola, posseeix una ploma enèrgica i un domini del tempo narratiu com pocs. Era qüestió de temps que La pell freda fos portada al cinema, donats els seus components d'aventures pròximes a la dimensió de Jules Verne, Conrad o Stevenson, encara que el seu coneixement sobre El Congo, país que visitava quan iniciava l'escriptura del relat que ens ocupa, s'intueix que pesa en els continguts. El seu to a cavall entre l’irònic i el cínic, cert humor soterrat una mica amarg, i una certa velada decepció envers els valors i l'ésser humà són perceptibles en el seu estil, donat a narrar en primera persona i sempre amb forts components psicològics.
[...]
Corre 1914. En un inici que rememora La luz del fin del mundo, arriba a una illa oblidada a la vora del Cercle Polar Antàrtic un jove irlandès decebut amb la rebel·lió al seu país i amb la conflagració europea. Ve a substituir l'anterior oficial atmosfèric (que ha desaparegut misteriosament); l'únic altre ésser humà resultarà ser el faroner. Aviat descobrirà que a les nits uns terribles amfibis amb forma i mida humans assalten en horda l'illa amenaçant devorar-los. A partir d'aquí, la cinta girarà al voltant de la supervivència, de la difícil convivència amb el faroner, un alemany esquerp i egocèntric que no sembla disposat a ajudar-lo, i que inicialment no li permetrà l'accés al far. Aquest és l'únic lloc sòlid on parapetar-se, ja que la casa de l'oficial atmosfèric es revela feble. La cinta posa atenció en la relació singular d’ambdós homes, que es complicarà quan peculiarment es revela que el faroner té sotmesa com a serventa i esclava sexual un espècimen femení d'aquestes criatures amfíbies.
Xavier Gens aconsegueix transmetre el vigor de l'escriptura de Piñol amb ple control del tempo, en una adaptació que, amb algunes diferències, segueix bastant el referent literari (s'arriben a incloure-hi bastants diàlegs i reflexions de la novel·la), ja de per si amb elements bastant cinematogràfics. L'escalada de tensió està molt treballada, i els moments d'acció, espectaculars, garanteixen l'adrenalina gràcies també a uns efectes especials de bon nivell.
Bàsicament, la cinta és una reflexió sobre el diferent, l'actitud que s'adopta davant d’aquest. Si aquella deriva en desconfiança, alarma i agressivitat preventiva, és probable que de l'altre costat s'obtingui també el mateix. L'evolució del relat està justament a parangonar aquesta qüestió perceptible en aquests dos homes amb la relació amb l’amfibi captiva i amb l'actitud agressiva envers la brutal horda nocturna, circumstància davant la qual adquirirà particular valor la ment molt més oberta del jove irlandès, donat a analitzar les causes. [...]

Un esplèndid film d'aventures psicològiques i de terror (també Lovecraft ronda a prop) amb aromes del cinema d'altres temps.

Ignasi Juliachs –  Lavanguardia.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: