Reverte, coneixedor expert del llenguatge de l'època, Díaz Yanes i els seus actors, impregnen d'ara mateix aquella vella sensació de somni de conquesta i apocalipsi

Com Herzog, com Saura, Agustín Díaz Yanes en complicitat amb Arturo Pérez-Reverte s'aventura a il·lustrar aquest capítol al·lucinat d'èpica i ambició en què una partida de conquistadors espanyols s'endinsen a la selva amazònica a la recerca de la mítica ciutat d’El Dorado.

El relat de Pérez-Reverte sobre l'expedició de Lope de Aguirre i Núñez de Balboa el recull Díaz Yanes amb la indumentària narrativa de la crònica d'Índies, i el més sorprenent del que veiem i el que sentim (apunts, dietari, crònica de fa cinc segles) sona ple d'actualitat, com si Oro no ens parlés exclusivament del passat, sinó també d'un tempestuós present i d'una actualitat plena d'ambició, estats de somni, violència, traïció, sedicions i contradeus... No ha de ser casual, doncs, que aquests personatges aguerrits, enverinats de selva i fams, dialoguin entre si com es dialoga ara: Reverte, coneixedor expert del llenguatge de l'època, Díaz Yanes i els seus actors, impregnen d'ara mateix aquella vella sensació de somni de conquesta i apocalipsi. Podrien, fins i tot, establir-se paral·lelismes entre cada personatge, les seves passions i actes, amb els de plena actualitat, des de l’escrivà Reial, que apunta com un tertulià, fins a la creixença eclesiàstica o a les lluites internes pel poder, per la glòria, pel plaer i per l'or.

Oro entra pels ulls, però dona feina al nas: españolazos de patria chica a la gresca goyesca. T’enterra en aquesta progressiva descomposició de l'humà de l'home quan la incertesa, la por, la crueltat i la distorsió de principis i fins ho acorralen amb un embolcall perfecte de selva, fang, fluxos i sang. Però també et provoca una sortida a la reflexió: el que érem, el que som. Òbviament, és una pel·lícula amarga, pessimista, amb escassos moments de grandesa (potser el de Juan Diego i algun gest d'Arévalo o Coronado) però que resumeix ‘quevedianament’ un estat d'ànim i de pàtria. Tots els actors estan esplèndids (quan no ho està Óscar Jaenada?) i tant et fiquen en el context històric de llavors com en el Telenotícies d'avui.