'Dough', una barreja "miraculosa"

Dough és farina, però també diners en argot de carrer. Farina és la que fa servir el vell jueu Nat (Jonathan Pryce) per coure els seus panets; diners és el que intenta fer el jove negre musulmà Ayyash (Jerome Holder), venent droga als carrers. Ningú podria imaginar com de bé congenien les diferències culturals, religioses i generacionals en un film. Però als seus dos oposats protagonistes els uneix molt més del que els separa.

El forner vol conservar el negoci familiar costi el que costi, que al seu propi descendent tant li és. A l’esmorteït local apareix aquest altre fill, el de l'empleada de la neteja, un emigrant de Darfur a qui el mestre forner ensenyarà les arts del tradicional challah, mentre que en les seves estones nocturnes l'aprenent continua vagabundejant amb un parell d'amics molt ximples i venent cànnabis. El més atractiu és el gir que pren la història –i la recepta– quan un nou ingredient "miraculós" entona de bona manera la barreja base per als muffins de la botiga del jueu, que de la nit al dia multiplica la clientela. Res més ocurrent per esquitxar la trama d'humor entremaliat, sortida del primer i últim guió llarg de Jez Freedman.

El títol de John Goldschmidt, coproducció anglohongaresa, és una comèdia agradable i desenfadada. Té un gest de complicitat a l'exitosa francesa Intouchables, amb la quimèrica germanor entre ancià blanc acomodat i jove negre immigrant, buscant tocar la fibra emocional a través d'una història de solidaritat, amistat i respecte a les diferències.