Li puc assegurar que vostè coneix un Eligio, el personatge protagonista de la pel·lícula amb què Gael García Bernal torna al cinema mexicà, Me estàs matando Susana, dirigida per Roberto Sneider [...].

No cal que miri res més: Eligio és un actor a mig camí, un home que lliga molt i amant de la seva dona i d’altres que trobi, li agrada la festa, és ben mascle, no li arriben els diners, dona per fet que la seva estabilitat matrimonial perdurarà per sempre. L'única cosa que Eligio sap amb certesa és que estima profundament Susana, la seva esposa, aspirant a escriptora que ha començat a cansar-se i té plans que no necessàriament inclouen el seu volàtil marit.

Aquesta és la premissa de Me estas matando Susana, molt dels trenta anys, actual, i divertida comèdia romàntica. El guió de Roberto Sneider i Luis Cámara està basat en Ciudades desiertas, la novel·la de José Agustín, la qual durant un temps va ser el títol de la pel·lícula, que va girar després cap a més comercial. En efecte, Susana fa que Eligio s’arrossegui per terra.

Després de Dos crímenes, adaptació de 1995 del llibre homònim de Jorge Ibargüengoitia, i l'èxit d’Arráncame la vida, de la novel·la d’Ángeles Mastretta, del 2008, Sneider torna amb una aconseguida comèdia inspirada en el llibre que José Agustín va escriure el 1982, i que se suma a la llarga llista de treballs d'aquest autor que han derivat en produccions cinematogràfiques.

L'adaptació de Sneider i Cámara trasllada l'acció a l'època actual i fa èmfasi especial en les dificultats que planteja la relació de parelles joves avui en dia, que no són diferents de les dels anys 80. Susana necessita créixer, i ell s'ha allunyat tant que no se n'ha adonat.

La història s'inicia amb Eligio, un Gael García Bernal amb gran vena còmica, que torna a casa de matinada, de festa i amb ganes d’afecte.

Susana, interpretada per l'actriu espanyola Verónica Echegui, es fa l’adormida però el seu cervell ja viatja a mil per hora. Es fa de dia. Eligio es desperta sobri i Susana ja no hi és, però suposa que se n’ha anat a les seves classes a la universitat. Quan a la nit ell torna amb els amics, per seguir amb més festa, confirma que la seva dona s'ha endut totes les seves coses i ha deixat el seu mòbil. El món li cau a sobre.

L'argument planteja aquesta relació en el context de les abismals diferències culturals entre Mèxic i els Estats Units, quan Eligio es llança a buscar la seva dona que, "sense demanar-me permís", ha decidit continuar la seva preparació com a escriptora en una institució nord-americana, ubicada a la clàssica ciutat gringa, "quan n’has vista una les has vistes totes". Boníssima la resposta d'Eligio quan li diuen "Benvingut a Amèrica": –"No, si jo sempre he estat a Amèrica".

En el cas de Me estas matando Susanales discrepàncies entre la parella s'accentuen ja que ella és espanyola, i el masclisme d'Eligio li resulta aberrant. "–Però per què te’n vas anar Susana?, –Doncs perquè vull."

Amb bones reflexions tant femenines com masculines, al voltant de la vida en parella, és una comèdia molt recomanable.