EL LEÓN DUERME ESTA NOCHE

Títol original: Le lion est mort ce soir Direcció i guió: Nobuhiro Suwa País: França Durada: 103 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Jean-Pierre Léaud, Pauline Etienne, Arthur Harari, Maud Wyler, Jules Langlade, Adrien Cuccureddu, Adrien Bianchi, Louis Bianchi, Romain Mathey, Mathis Nicolle, Coline Pichon-Le Maître, Emmanuelle Pichon-Le Maître, Rafaèle Gelblat, Noë Sampy Música: Olivier Marguerit Fotografia: Tom Harari Distribuïdora: Numax Estrena a Espanya: 27/4/2018

Apta per a tots els públics
Versió original subtitulada en castellà

SINOPSI

Sud de França. En l'actualitat. Jean, un actor veterà atrapat pel passat, s'instal·la en secret en una casa abandonada on fa temps va viure Juliette, el gran amor de la seva vida. Un grup d'amics descobreix la mateixa casa, la localització perfecta per rodar la seva següent pel·lícula de terror. Jean i els nens acabaran trobant-se cara a cara finalment.

(Filmaffinity.com)

CRITICA

‘El león duerme esta noche’: els fantasmes (juganers) del cinema

SANT SEBASTIÀ 2017: Nobuhiro Suwa elabora un captivador artefacte metacinematogràfic que juga amb el temps, la il·lusió i Jean-Pierre Léaud: tres dels elements principals del cinema

L'anunci de la tornada del japonès Nobuhiro Suwa darrere de la càmera després de vuit anys d'absència ha estat rebuda pels més cinèfils amb gran il·lusió. Després dels seus aclamats començaments al seu país d'origen (2/Duo i M/Other), Suwa va trobar l'excusa perfecta per establir un pont amb França, el seu remake impossible d’Hiroshima, mon amour (H Story). A partir d'aquí, el país gal li va permetre desplegar la seva capacitat dramàtica i la seva sensibilitat, de formes diametralment oposades, a Un couple parfait (sobre un matrimoni) i Yuki & Nina (sobre dues nenes amigues). En la seva nova pel·lícula, presentada a competició al 65è Festival de Sant Sebastià, Suwa continua indagant en la mirada neta de la infància, a través dels ulls, també nets, del cinema. El león duerme esta nocheés, des del minut u, un captivador artefacte cinematogràfic que mira de cara el temps i la il·lusió, dos elements que, simplement, suposen els pilars bàsics del setè art.
La naturalesa de la pel·lícula s'entreveu ja abans de començar a veure-la, per dues raons: la seva premissa (un veterà actor de cinema treballa en una pel·lícula el rodatge de la qual ha de suspendre, fet que suposa el punt de partida del seu viatge cap al passat) i el seu títol (El león duerme esta nocheno és més que la traducció de la facilona cançó popularitzada pel grup doo-wop The Tokens als anys 60). La gravetat i la lleugeresa es troben així de la mà de Suwa i, això és important, Jean-Pierre Léaud, un actor que en si mateix és el propi cinema. Un actor la vida i l'aportació artística al setè art del qual és absolutament indissociable, des de la seva seminal encarnació de la infància a Los400 golpes fins a la seva captivadora interpretació del final de tot a La muerte de Luis XIV.

Jean (Léaud) deixa llavors el rodatge de la pel·lícula, a causa de la no disponibilitat de l'actriu amb qui ha de treballar, declamant que no sap com interpretar l'escena que li toca al guió: una en què, assegut en una terrassa, ha d’exhalar el seu últim alè. Jean decideix anar a visitar una vella amiga que viu a la zona, però en realitat vol visitar una altra persona, algú que potser ja no existeix. Amb un ram de gladiols vermells, Jean es dirigeix a una mansió abandonada, on es troba amb una bella jove (Pauline Etienne), un fantasma d'un amor passat.

No obstant això, la casa no està només habitada per les imatges del passat, sinó també per les del present: un grup de nens que la utilitza per jugar a fer pel·lícules amb la seva càmera digital i el seu micròfon. El joc entre Jean i el grup de nens es desenvolupa llavors de manera càlida i laberíntica, contraposant els dos punts de vista i elaborant un il·luminat discurs que el talent de Suwa és capaç d'elevar a alts cims. Les acolorides imatges de la Costa Blava francesa, obra del director de fotografia Tom Harari , juguen a favor de la brillant fórmula del japonès, un meravellós retrobament amb el cinema com a eina per entendre el pas de la vida i connectar totes les seves fases; per, en definitiva, afrontar l'últim alè amb la mateixa il·lusió que un nen obre els ulls per primera vegada.

David González – Cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: