MI QUERIDA COFRADIA

Direcció: Marta Díaz Guió: Marta Díaz, Zebina Guerra País: Espanya Durada: 90 min Any: 2018 Gènere: Comèdia Interpretació: Gloria Muñoz, Pepa Aniorte, Carmen Flores, Juan Gea, Rocío Molina, Joaquín Núñez, Alejandro Albarracin, Manuel Morón, Rosario Pardo Música: Javier Rodero Fotografia: Vanesa Sola Distribuïdora: A Contracorriente Estrena a Espanya: 4/5/2018

Apta per a tots els públics
Versió original en castellà

SINOPSI

Carmen (Gloria Muñoz) és una dona d'avançada edat, catòlica i apostòlica, que vol ser la primera presidenta de la seva confraria, però els seus companys acaben triant Ignacio, el seu màxim rival. Tot es complicarà més el dia de la processó, on Carmen es veurà en un embolic en el qual necessitarà l'ajuda de les dones del seu voltant.

(Sensacine.com)

CRITICA

Mantellines al poder


Sorprèn el complexíssim equilibri que manté entre la despietada crítica a certs aspectes de la Setmana Santa i l'absolut respecte a la seva essència cultural i religiosa

Que una frase tan emblemàtica com "tot està lligat i ben lligat", pronunciada pel dictador Franco en el missatge de Nadal de l'any 1969, reaparegui en una pel·lícula del 2018, en boca del rector d'una església i en referència al procés successori per la presidència d'una confraria de Setmana Santa, ofereix una varietat de lectures que per descomptat transcendeixen la fracció social per arribar a tota una col·lectivitat. Perquè aquesta és la primera de les grans virtuts de Mi querida cofradía, notable debut en la direcció de Marta Díaz de Lope Díaz: que cadascuna de les actituds de tall patriarcal que sorgeixen en la comèdia, en principi en el si d'una institució religiosa, siguin també extensibles als més diversos àmbits de la vida espanyola, i sempre al voltant del masclisme dominant.

Tot i que potser el més sorprenent de la pel·lícula de Díaz, també coguionista, sigui el complexíssim equilibri que manté entre la despietada crítica a certs aspectes de la Setmana Santa i l'absolut respecte a la seva essència cultural, social i fins i tot religiosa. Quelcom que ve donat no només pels seus diàlegs sinó, sobretot, per la seva visualització, habilíssima amalgama de ridiculització i consideració, que té en un pla concret del seu protagonista el paradigma de la seva estranya harmonia: el de l'excel·lent Glòria Muñoz davant el tron de la Verge, com a figura noble a la qual retre homenatge, corona inclosa.

Comèdia d'aparença negra i cruel, però de fons gris clar i flexible, Mi querida cofradía és una farsa amb evidents tocs de denúncia, que acudeix en diverses fases del seu relat tant al costumisme del sainet com a la ridiculització de diversos aspectes de la contemporaneïtat espanyola, per mitjà de personatges recognoscibles –des de l’amanerat cambrer de la Verge que interpreta Manuel Morón fins al dictador de capelletes a qui dona joc Joan Gea–, als quals la seva directora s’aferrissa d'una manera molt especial: provocant la sang però sense arribar a la gangrena; amb ostensible irritació, però sense acarnissament.

D’aquesta manera, la seva història de dones a punt d'un atac de nervis, clarament inspirada en la pel·lícula d'Almodóvar quant a estructura, to, escenari central i ritme, i que només perd el tempo de comèdia i muntatge en esporàdics instants de tall coral, es presenta com una relativa novetat en el cinema espanyol. La d'una pel·lícula de vocació feminista, que s'allunya del drama per riure’s dels seus cabrons, i ampliant el cercle crític des del seu lloc de representació fins a qualsevol reducte on encara les dones estiguin mal vistes com a cim del poder.

Javier Ocaña – elpais.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com