CineBaix - DEDE

‘Dede’: les àrdues tradicions de la regió georgiana de Svanètia

05/07/2017 - KARLOVY VARY 2017: La directora georgiana Mariam Khatchvani aborda els costums que encara perduren a la seva regió natal

El curt Dinola, que la jove directora georgiana Mariam Khatchvani va realitzar com assaig per a un llargmetratge, va aconseguir una nominació als EFA 2013. La cinta tractava sobre les singulars tradicions de la regió muntanyosa de Svanètia, on va néixer la cineasta. Ara, el seu llarg sobre el mateix tema, Dede, s'ha estrenat mundialment a la secció East of the West de Karlovy Vary.

La pel·lícula arrenca el 1992, quan David (Nukri Khatchvani) i Gegi (George Babluani) tornen al llogaret natal del primer després de la guerra. Gegi li va salvar la vida a David, i aquest insisteix que passi uns dies com el seu convidat i assisteixi a les seves noces amb Dina (Natia Vibliani). Però Dina i Gegi ja s'havien vist abans, i entre ells hi ha certa química, així que la noia diu a la seva família que no vol seguir endavant amb el casament. El seu avi no aprova aquesta decisió, ja que no complir la paraula donada seria un deshonor per a la família.

Aquesta situació enfronta, per descomptat, Gegi i David, i quan aquest el convida (irat) a sortir de caça amb Girseli (Girshel Tchelidze), veí i amic de la infància de Dina, tot acaba amb una mort inesperada que passa fora de pantalla: David s'ha suïcidat. Llavors, Gegi porta Dina al seu poble; reprenem la història cinc anys més tard, i veiem que tots dos tenen un fill.

Després de la mort de Gegi, Girseli vol casar-se amb Dina, ja que ha estat enamorat d'ella des que eren nens. Tot i que el sacerdot local li diu que algunes tradicions i costums haurien de ser oblidades, Girseli segresta Dina. Però el pare de Gegi no vol que el seu net deixi la família.

La trama del film té moltes altres línies narratives, que aborden principalment aquests costums antiquats, sovint cruels; més que com una narrativa unitària, Khatchvani les tracta com exemples eloqüents. La cinta està completament dedicada a la bellíssima regió de Svanètia, les seves majestuoses muntanyes i les seves tradicions, i està plena de música folk, cançons de bressol, supersticions, artesanies i caça. La majoria dels moments amb gran potencial dramàtic succeeixen fora de pantalla, fet que en part és degut a un pressupost reduït i a circumstàncies complicades per a la producció: a més de rodar en un terreny difícil sense infraestructura, part de l'elenc va ser detingut per policies corruptes i empresonats durant sis mesos. D'altra banda, tots els actors, a excepció de Babluani, són no professionals, i encara que Khatchvani els va triar perquè volia que el film estigués en el dialecte local, l’svanetià, parlat per només 10.000 persones, potser va pensar que no haurien pogut treballar amb un material intensament dramàtic.

El caràcter ardu i bell de l'ambientació i la cruesa de l'estètica i de l'estratègia de direcció hauria d'assegurar a Dede (que en svanetià significa "mare") el seu pas per altres festivals, i, com estudi antropològic, és una obra atractiva i intrigant. Els costums obsolets que encara perduren, que estan centrats en l'honor familiar i neguen a la dona la presa de decisions, incloent-hi pel que fa al destí dels seus propis fills, podrien escandalitzar algú, però la perspectiva de Khatchvani aconsegueix que el públic vegi tant el millor com el pitjor de la seva regió natal.

Vladan Petkovic – cineuropa.org