CASI 40

Direcció i guió: David Trueba País: Espanya Durada: 83 min Any: 2018 Gènere: Comèdia Interpretació: Lucía Jiménez, Fernando Ramallo, Carolina África, Vito Sanz Fotografia: Julio César Tortuero Distribuïdora: Avalon Estrena a Espanya: 29/06/2018

No recomanada per a menors de 7 anys
Versió original en castellà

SINOPSI

Una cantant retirada que es va acostant als quaranta (Lucía Jiménez) es troba fent una petita gira de concerts, on es reunirà amb un antic amic (Fernando Ramallo) que ara mateix està treballant venent productes de cosmètica. Entre concert i concert, tots dos viuran un viatge inoblidable en el qual la música serà la protagonista.

(Sensacine.com)

CRITICA

David Trueba opta a la Bisnaga d'or amb el seu brillant cinema de guerrilla

El cineasta fuig de la indústria per escriure i dirigir ‘Casi 40’, el retrat d'una generació desencantada

Han passat cinc anys de Vivir es fácil con los ojos cerrados, lluminosa i optimista comèdia amb què David Trueba va deixar de ser l'etern nominat al Goya. Es va endur sis guardons, entre ells els de millor pel·lícula i director. Des del 2013, el cineasta i escriptor ha intentat aixecar diverses pel·lícules. Però les portes no se li van obrir de bat a bat. Conscient que els fils de la indústria del cinema els manegen les cadenes de televisió, el madrileny va decidir no dependre de ningú. No volia que cap executiu li digués quins actors havia de contractar o quina història havia d’explicar. Va enarborar la bandera de la llibertat, va cridar Lucía Jiménez i Fernando Ramallo (protagonistes de la seva primera incursió en cinema, La buena vida) i es va llançar a les carreteres de Burgos, Salamanca i Segòvia per rodar Casi 40. Presentada al festival de Màlaga, la pel·lícula és cinema en estat pur. Un cant a les llibreries, les ciutats petites, la malenconia i l'abisme que suposa complir 40 anys i comprovar que la vida no és el que t'havies esperat. [...]

Els vells temps

Jiménez dona vida a una cantant retirada que va viure l'època daurada de la música, els concerts i les discogràfiques. Ara és mare de dos fills i la seva vida professional va de mal borràs. Ramallo és el seu amic de la infància, la persona amb qui va gaudir el seu èxit als escenaris. Ara ell –que es dedica a vendre productes de bellesa– li proposa agafar el cotxe i la guitarra i fer una gira per ciutats petites per tocar en llibreries i humils locals. Els concerts són una excusa per rememorar els vells temps, l'amistat i l'amor. També per parlar de la vida i del que s'ha quedat al camí.

"Els 40 són una edat en la qual els pilars ja haurien de ser de ciment i no de caramel", explica Trueba, que està a punt de fer els 50. El cineasta ha fugit dels focs artificials de l'èxit i ha volgut homenatjar la classe mitjana de la cultura i del panorama social: cantants que no estan a la cresta de l'onada, directors de cinema que no pretenen escombrar la taquilla i empresaris que no acomiaden empleats per obtenir més i més beneficis.
Els dos protagonistes expliquen moltes coses. Tant amb les seves paraules com amb els seus silencis. I també amb les cançons que canta el personatge de Jiménez, una d'elles composta, precisament, per Trueba quan era un adolescent.

Els gimnasos i els llibres

"La gent va al gimnàs però no llegeix un llibre o un diari en la seva puta vida", deixa anar el personatge de Ramallo en un moment del metratge deixant clar un dels objectius de Casi 40: reivindicar la cultura en un temps en què triomfa la superficialitat i l'obsessió per l'aspecte extern. "Les aparences ens importen molt, hi ha un esforç desmesurat per mostrar una cara positiva, amable, feliç i bella", critica Trueba.

Casi 40 va ser rodada a les braves. A carreteres secundàries, estacions de servei, hotels modestos, restaurants tradicionals i llibreries amb encant. Ni el director ni els protagonistes sabien com acabaria l'aventura. Una pel·lícula en ús? Una pel·lícula per a internet? Una altra cosa diferent? Un cop acabada, el festival de Màlaga es va assabentar de la seva existència. Gairebé ningú a la indústria del cinema sabia que el petit dels Trueba havia tornat a agafar la càmera. El comitè seleccionador del certamen el va cridar i li va demanar veure-la. L'autor de Tierra de campos va pensar que la programarien en una secció paral·lela. La seva sorpresa va ser majúscula quan li van dir que apostaven per ella per a la secció oficial.

Màlaga ha encertat en la seva decisió. Casi 40 és una cinta petita. Cinema de guerrilla. Com ho és Formentera Lady, de Pau Durà, o Las distancias, d'Elena Trapé. Són també les tres millors pel·lícules que competeixen per la Bisnaga d'or. [...]

Olga Perada – Elperiodico.com



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: