NOS VEMOS ALLÁ ARRIBA

Títol original: Au revoir là-haut Direcció: Albert Dupontel Guió: Albert Dupontel, Pierre Lemaitre (novel·la: Pierre Lemaitre ) País: França Durada: 83 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Albert Dupontel, Nahuel Pérez Biscayart, Niels Arestrup, Émilie Dequenne, Laurent Lafitte, Mélanie Thierry, Frans Boyer, Travis Kerschen Fotografia: Vincent Mathias Distribuïdora: Avalon Estrena a Espanya: 29/06/2018

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà


SINOPSI

El novembre de 1919, Albert, un gran il·lustrador i Édouard, un comptable, són dos dels supervivents de les trinxeres de la I Guerra Mundial. Després de la fi de la contesa, decideixen unir-se i dur a terme una estafa relacionada amb la commemoració i els monuments dedicats als morts en la guerra. Un treball difícil però increïble en aquells anys.

(Sensacine.com)

CRITICA

‘Nos vemos allá arriba’: "Visca la mort!"

25/10/2017 - Fregant el gènere de la tragicomèdia, Albert Dupontel entrega una adaptació de l'obra de Pierre Lemaître molt personal destinada al públic general

Adaptar un gran llibre, com ho és aquest, mai no ha estat una tasca fàcil. Dur a la gran pantalla una història que es desenvolupa fa un segle, en plena guerra, als carrers de París, representa pel que fa a la producció, un repte en tota regla si es vol conservar l'ambient realista al mateix temps que se li atorga la importància que li correspon a aquesta obra.
[...] La història comença al Marroc, novembre de 1920; un home és interrogat en una comissaria de policia. Es tracta d'Albert Maillard (interpretat pel realitzador), veterà de guerra que té una "llarga i complicada història" a explicar. Aquest relat comença el 9 de novembre de 1918, a les trinxeres de la Primera Guerra Mundial, davant de la Cota 113. La pel·lícula s'ambienta al camp de batalla gràcies a una fabulosa (lleugerament trucada) captura aèria, després un pla terrestre en què s'observa l'estela d'un gos corrent entre els soldats.

"Ningú tenia desitjos de combatre" perquè "morir l'últim és fins i tot pitjor que morir el primer" aclareix Albert amb una veu en off. Ningú, a excepció del tinent Pradelle (Laurent Laffite): "Ell ens feia fins i tot més por que els alemanys. La guerra era lo seu". Una addicció que empeny l'oficial a eludir l'ordre de l’imminent armistici i ordenar un últim cop, un engany letal (assassina per l'esquena dos dels seus soldats) del qual Albert s'adona en ser salvat pel seu company Edouard Péricourt (Nahuel Pérez Biscayart), quan està a punt de morir sepultat.

La fortuna d'aquest últim no està sempre de la seva part, el foc d'artilleria el va tocar i li va desfigurar la cara convertint-lo en un gueule cassée (literalment, "cara trencada", expressió francesa que es refereix als supervivents de la Primera Guerra Mundial que van patir una o més lesions de combat). Albert s'encarregarà d'ell, el cuidarà i li proporcionarà morfina a més d'una identitat falsa. I és que Edouard, totalment enfonsat, prefereix fer-se passar per mort a ulls de la seva adinerada família (la seva germana Madeleine -Emilie Dequenne- i el seu pare -Nils Arestrup-, que sempre el va rebutjar per ser artista).

Tots aquests personatges es tornen a trobar un any després a París, on el cínic Pradelle, que es va casar amb Madeleine mentrestant, es va reconvertir (amb l'ajuda de grans tripijocs) al negoci de l'enterrament dels morts en combat. Mentrestant, Edouard convenç Albert d’embarcar-se en una estafa dissenyant els monuments commemoratius als morts als camps de batalla, cobrant els diners dels encàrrecs sense finalment honrar aquestes morts. Girs inesperats entorn de la figura de la mort, que faran que els seus destins tornin a entrellaçar-se...

Reconstruint hàbilment l'època gràcies als efectes especials, Nos vemos allà arriba prefereix allunyar-se gradualment del realisme per centrar-se en les emocions dels protagonistes; emocions marcades a foc per una guerra que s'estén d'una altra manera quan tornen a la vida civil. Vides magolades, especuladors del conflicte, el frenesí del començament dels bojos anys vint. Una immersió en la història la ironia grinyolant de la qual no emmascara la profunda tragèdia humana a tots els nivells de la societat. La història es desenvolupa en un estil narratiu de vegades una mica accelerat, que no resta valor a la qualitat general d'una pel·lícula popular que s'ha adaptat de manera flexible a la vasta riquesa del material literari original.

Fabien Lemercier – Cineuropa.org



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: