MADAME HYDE

Direcció i  guió: Serge Bozon (novel·la: Robert Louis Stevenson) País: França Durada: 95 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Isabelle Huppert, José García, Romain Duris, Pierre Léon, Guillaume Verdier, Patricia Barzyk, Jamel Barbouche, Roxane Arnal, Nassim Amaouche, François Négret, Charlotte Vêry, Karole Rocher, Tidiane Traoré Música: Benjamin Esdraffo Fotografia: Céline Bozon Distribuïdora: Capricci Cine Estrena a Espanya: 21/09/2018

No recomanada per a menors de 7 anys
Versió original subtitulada en català

SINOPSI

Madame Géquil és professora en un institut dels suburbis de París on és odiada pels seus alumnes i els seus companys de feina. Una plujosa nit, al seu laboratori, un llamp la toca i es desmaia. Quan es desperta se sent diferent, s'ha transformat. Ara haurà de lluitar perquè la seva segona personalitat, Madame Hyde, que apareix a la nit, es mantingui oculta el màxim possible i no mostri com de poderosa i perillosa pot arribar a ser.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

“Madame Hyde”, la gèlida fredor d'una dona incandescent

2017.08.08 - LOCARNO 2017: L'últim llarg del cineasta gal Serge Bozon, projectat en la competició internacional, està protagonitzat per la impressionant Isabelle Huppert

El cineasta gal Serge Bozon ja coneix el Festival de Locarno, on va presentar una de les seves primeres pel·lícules, la magnífica Mods, el 2002. Aquest any ha tornat a la mostra amb el seu últim llarg, Madame Hyde, retrat surrealista d'una professora que, malgrat de tot, creu en el poder de l'educació.

Madame Géquil (una impressionant Isabelle Huppert que realitza una interpretació elegant, intensa i deliciosament ambigua) és una professora excèntrica i reservada que està a la vora d'una crisi nerviosa. Els seus companys i alumnes no la respecten, però la seva presència a l'aula i al mateix institut és, si més no, fonamental. Durant una violenta tempesta elèctrica, Madame Géquil rep l’impacte d’un llamp i perd el coneixement. Quan torna en si, alguna cosa ha canviat al seu interior. Però què és? Ha despertat de sobte el seu costat fosc (Madame Hyde)? Podrà controlar aquest nou i formidable torrent d'energia? Bozon s'inspira en la novel·la de Robert Louis Stevenson en el seu nou film, però en aquesta ocasió som davant d'una dona que encarna tant el bé com el mal, tant la submissió com l'autoafirmació. Madame Hyde és un personatge femení que va més enllà del clixé de la professora introvertida, fràgil i insegura. Està clar que Madame Géquil, sobretot al principi de la cinta, no encaixa necessàriament amb l'estereotip d'una heroïna preparada per imposar-se al món, però la seva aparent submissió als esdeveniments (i als seus alumnes, excepte en el cas de Malik, interpretat hàbilment pel jove Adda Senani) desembocarà en una transformació espectacular. La seva venjança no és sagnant, com les de les heroïnes de Tarantino, sinó que més aviat consisteix en una comprensió conscient del seu propòsit a la vida.

Entrar a l'univers de Bozon comporta una suspensió de les expectatives sobre la realitat, una acceptació de l'absurd i la inexperiència oculta sota una forma refinada, elegant i retro. És essencialment inútil intentar "comprendre" Bozon, el que de veritat importa és deixar-se portar i assaborir la sofisticació estètica i el ventall de personatges elegants, irreverents i meravellosament absurds. Madame Hyde, encarnada per una Isabelle Huppert incandescent, i el director del col·legi, interpretat pel sempre sorprenent Romain Duris, són dos exemples perfectes del tipus de personatge que habita el món de Bozon: plens d'ambigüitats i contradiccions, bondadosos però amb un pertorbador costat fosc. Bozon no pretenia fer un film sobre l'educació; en comptes d'això, la pel·lícula aborda la relació sovint contradictòria d'amor-odi que s'estableix entre alumnes i docents. Com avivar l'ànsia de coneixement? Com aconseguir que els alumnes arribin a una veritable comprensió? La societat en què viuen els estudiants i Madame Hyde no és en absolut idíl·lica: els edificis suburbans devoren els ambients, com monstres de formigó a punt per a l'atac que precipiten les persones cap als seus destins, tristament prefixats. En canvi, la vida de l'excèntrica professora no sembla canviar, i per a ella és una espècie d'oasi –ja sigui veritable o il·lusori– enmig del caòtic entorn. Els personatges de Bozon s'amaguen darrere de màscares, internalitzant les seves emocions. Aquest aparent distanciament del món que els envolta els fa increïblement intrigants i misteriosos, com titelles desarticulats amb què el director jugués a plaer. Les escenes en què la música s'apodera dels cossos dels personatges són impressionants: un Bozon en clau hip-hop, una mena de barreja improbable entre NTM i minimalisme new wave. Madame Hyde ens transporta lluny, a un món on la calma es transforma en una miraculosa tempesta.

Muriel Del Don – Cineuropa.com

 



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: