Lady Gaga dona la cara a “Ha nacido una estrella”

La diva al descobert

A la primera escena intimista d'aquesta nova versió de Ha nacido una estrella, Jackson Maine, l'estrella del rock a qui dona vida Bradley Cooper, li demana a la jove Ally (Lady Gaga!) que es tregui les pestanyes postisses amb què acaba d'actuar en un club de Drag Queens. Aquest petit gest ofereix diverses lectures. D'una banda, perfila l'enamorament que viurà la parella de cantants; però, no hi ha dubte que el moment funciona com un símbol del desig de Gaga de desemmascarar-se a la pantalla (gran).

I, de fet, resulta fins a cert punt xocant veure Gaga sense maquillatge, alliberada de l'artificiositat del personatge públic i mediàtic que ha marcat la seva trajectòria musical. Així travessa la pop star gairebé tota la pel·lícula, intentant demostrar que, darrere de l'aparatositat de les seves disfresses, hi ha una artista amb un talent genuí. Un afany que dona forma a la dialèctica fonamental d'aquesta nova Ha nacido una estrella, on la valentia a l'hora de donar la cara es contraposa a la necessitat d'amagar-se darrere dels escuts actorals o, dins de la ficció, darrere de les addiccions.

En un primer moment, sembla que Cooper, que s'estrena aquí com a director, vagi a fer el recorregut invers al de Gaga, atès que el seu personatge s'expressa amb un accent meridional que, tot i sonar relativament verídic, resulta evident que està forçat, afectat. No obstant això, si hi ha una qualitat que caracteritza Cooper és la transparència de la seva personalitat actoral. Així, la seva encarnació d'una estrella de la música turmentada per l'alcoholisme emergeix tocada per un halo de bonhomia i dignitat. Una combinació de factors que converteix aquesta nova Ha nacido una estrella en un film singular: lluny de la sensació de condemna irremeiable que transmetia James Mason a la magistral versió de 1954 (amb Judy Garland), i també al marge del festí d’egolatria i infantilisme de Kris Kristofferson a l'oblidable versió de 1976 (amb Barbra Streisand), Cooper aconsegueix donar forma al drama d'un home bo condemnat pels traumes d'infància, la soledat i la feresa de la seva addicció.