2018.05.12 - CANES 2018:
El navarrès Raúl de la Fuente i el polonès Damian Nenow ofereixen una nova lectura documentada i exaltada del llibre del famós reporter Ryszard Kapuściński
Un día más con vida, la pel·lícula que Raúl de la Fuente i Damian Nenow han presentat en una projecció especial al 71è Festival de Canes, ofereix una relectura documentada i exaltada del llibre homònim de Ryszard Kapuściński que submergeix l'espectador en el cor d’Angola dels anys 70 i del somni d'una Àfrica emancipada després dels moviments d’independència.
Kapuściński és un brillant periodista, veterà i idealista. També és un fervent defensor de les causes perdudes i de les revolucions. A l'agència de premsa polonesa, convenç els seus superiors perquè l'enviïn a Angola. El país es troba immers en una guerra civil sanguinària a les albors de la seva independència. Kapuściński s'embarca així en un viatge suïcida al cor del conflicte. Assisteix una vegada més a la dura realitat de la guerra i es destapa un sentiment d'impotència. Angola no canviarà mai. Ell, que va sortir de Polònia com a periodista, hi tornarà com a escriptor.
Aquests són els fets relatats amb multitud de detalls pels diferents protagonistes. No obstant això, també som davant d'un viatge a la psique del periodista, que es pregunta pel seu paper, pel seu lloc en la història, pel seu pes i el seu poder i per les seves responsabilitats. Kapuściński és una figura històrica del periodisme mundial, present al llarg de la seva carrera al centre de conflictes que van sacsejar el tercer món a la fi del segle XX, desitjós d'oferir una veu als pobles sumits en la pobresa.
Quan marxa d'Angola, i a la conclusió del film, apareix transfigurat pel que els angolesos anomenen "confusão": un estat de desorientació total. Assisteix al que anomena el despertar d'Àfrica: quan Angola, alliberada del colonialisme, posa el seu combat en la gran Història. No obstant això, aquesta guerra civil es transformarà en conflicte internacional i Angola tornarà a ser part de la guerra freda. Informat del suport militar exterior de Cuba que podria canviar el sentit del conflicte, Kapuściński renuncia a exercir el seu dret a la informació, al servei de la història, i de la lluita del moviment de l’MPLA, que segueix fins i tot en els seus atrinxeraments.
La primera escena fa caure de cul: una immersió animada que voleteja pel cor dels carrers en plena ebullició d'una ciutat caòtica i turbulenta com Luanda. La virtuosa posada en escena juga amb les possibilitats de l'animació (càmera submergida, metamorfosi dels decorats i de les cares...) per generar la ficció dins el documental o, més aviat, reactivar la història. L'animació ofereix també algunes escenes oníriques que vénen a donar cos als malsons descrits per Kapuściński i els seus camarades de l'època, traumatitzats per les atrocitats que veuen davant seu. Finalment, permet encarnar la lluita, ressuscitar Carlota, orgullosa guerrera que s’encreua el periodista polonès i morta per les bales, la qual, amb Farrusco, representa a ulls del reporter la quinta essència del compromís al servei d'una causa justa.
A les seqüències animades es barregen algunes (estranyes) imatges d'arxiu, així com entrevistes contemporànies amb alguns actors i testimonis de l'època i preses de l'actualitat d'Angola, com reproduint un ressò de la història. Aquesta aproximació visual híbrida té els seus efectes en el pla narratiu, enriquint un relat que oscil·la entre el biopic i el documental històric.
Aurore Engelen – Cineuropa.org |