BOHEMIAN RHAPSODY

Direcció: Dexter Fletcher, Bryan Singer Guió: Anthony McCarten, Peter Morgan, Stephen J. Rivele, Christopher Wilkinson País: EUA Durada: 134 min Any: 2018 Gènere: Drama, biogràfic, musical Interpretació: Rami Malek, Joseph Mazzello, Ben Hardy, Gwilym Lee, Lucy Boynton, Aidan Gillen, Tom Hollander Música: Brian May, Roger Taylor Fotografia: Newton Thomas Sigel Distribuïdora: Hispano Foxfilm Estrena a Espanya: 31/10/2018

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Són els anys 70. El cantant Freddie Mercury, el guitarrista Brian May, el bateria Roger Taylor i el baixista John Deacon formen la banda britànica de rock Queen. Seria el 1975 quan el seu senzill Bohemian Rhapsody els col·locaria en un primer pla de l'escena musical internacional. El film és una crònica del meteòric ascens a l'Olimp de la música d'aquesta banda, a través de les seves icòniques cançons i el seu revolucionari so, des que Mercury es va unir amb Brian May i Roger Taylor, fins al macroconcert Live Aid de 1985 a l'estadi de Wembley, sis anys abans que Mercury morís de forma prematura. Una celebració rotunda i sonora de Queen i del seu extraordinari i inclassificable cantant.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

“Bohemian Rhapsody”, la pel·lícula sobre la banda Queen

[...]Anthony McCarten, l'autor dels guions d'altres grans pel·lícules com La teoria del todo o El instante más oscuro ha escrit un llibret profundament ben documentat que recull les fites clau per a la banda Queen i la concepció d'algunes de les seves cançons més característiques. Si n’ets fan o melòman i n’has vist concerts i documentals al·lucinaràs amb l'exquisit disseny de producció, la direcció artística, el so i els diàlegs que fins i tot quan són més transcendentals segueixen sent humans.

La pel·lícula és una celebració de la música i la vida i, és clar, recala especialment en la figura de Freddie Mercury, encara que el seu halo no eclipsa mai els seus companys. Això és fonamental perquè, tot i que és indiscutible que el treball interpretatiu de Rami Malek és fabulós, no és menys cert que Ben Hardy, Gwilym Lee i Joseph Mazzello no podrien interpretar millor Roger Taylor, Brian May i John Deacon. Matrícula d'honor per a tots ells.

I arribats en aquest punt, ja podem assenyalar el possible desencant d'alguns amb la pel·lícula: no és un biopic en ús de Freddie Mercury per la qual cosa no pretén ficar-nos en les seves entranyes, encara que sí comprendre el motiu de les seves decisions com la de no convertir-se en símbol de la lluita contra la SIDA en vida, cosa que sempre se li va retreure.

Bohemian Rhapsody és una pel·lícula elegant i intel·ligent que pressuposa, a més, que l'espectador també està dotat de matèria grisa, així que evita en tot moment mostrar-nos Malek mantenint relacions sexuals, consumint drogues o en estat de descomposició i ni falta que fa, perquè el missatge ens arriba alt i clar i no per això el drama humà del protagonista perd força.

La pel·lícula arrenca amb l'estrella a punt d'introduir-se a l'escenari en el mític concert LIVE AID de 1985 del Wembley Arena per després retrocedir a la seva joventut quan carregava maletes a l'aeroport London Heathrow i bregava amb desqualificatius per la seva aparença física i procedència. De fet, se'ns narra amb gran eloqüència (i fins i tot sentit de l'humor) el desarrelament que va arribar a sentir respecte al seu origen parsi i indi (va néixer a Zanzíbar, l'actual Tanzània) i la seva voluntat de trobar-se a si mateix en un escenari, per no parlar d'altres moments de profunda solitud. I per a què compondre un malvat per a aquesta història, quan Paul Prenter va adoptar el paper ell solet en trair la seva confiança...

Però el millor de la pel·lícula Bohemian Rhapsody és que és un meravellós i respectuós recorregut per la vibrant carrera artística del grup, els començaments de la qual no van poder ser més experimentals, i alguns dels seus grans èxits: mostra quins van ser els seus punts de partida, la implicació de cadascun dels membres i fins i tot es burla de forma sana de la idea que el versàtil baixista Deacon (ja retirat absolutament)] fos considerat un de segona fila [...].

Menció especial mereixen no només les caracteritzacions i l'exquisida reproducció dels vestits, posada en escena de concerts i mimesi de tots aquests, sinó també el fet que, com és obvi, la veu que sentim és la de Mercury, fet que implica que les gesticulacions de Malek són CLAVADES i l'energia que desprèn a l'escenari, una veritable proesa.

En resum, la pel·lícula és una veritable delícia que a més té un tram final que posa els pèls de punta, fa brollar les llàgrimes però no cau mai en el sentimentalisme ni busca deixar-te mal gust de boca. [...]

Raquel Hernández – Hobbyconsolas.com

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: