Basada en fets reals, Cuando yo no esté és un viatge melancòlic a la història d'una relació, i les seves conseqüències quan la mort fa acte de presència. La fixació d'una mare malalta de càncer per deixar-ho tot preparat abans del seu 'últim viatge' i el neguit dels que l'envolten, especialment el seu marit, davant d'aquests fets.

Basada en el best-seller de St John Green, Cuando yo no esté narra en forma de drama la història d'una parella idíl·lica de North Somerset: Singe (Rafe Spall) i Kate (Emilia Fox). Des de la seva primera trobada en una pista de patinatge en la seva joventut fins al seu present amb dos fills (un d'ells que també ha hagut de superar un càncer infantil, finalment amb èxit), en l'ambient petit burgès del comtat cerimonial de Somerset (Anglaterra) .

A base de flashback sistemàtics, que retornen constantment l'espectador a la part més sensible de la seva història i en la qual no s'aprecia cap controvèrsia, Kate va dibuixant una llista de coses i gestos per tal que es realitzin una vegada que la metàstasi s'hagi apoderat del seu cos i retalli la seva existència.

El seu realitzador, Niall Johnson, es deixa portar -de vegades en excés- per un joc fílmic on la música i la fotografia estan molt cuidades, amb un suport actoral que posa en relleu la solidesa que en aquest aspecte té el cinema britànic, però que resulta de vegades una mica embafador.

No obstant això, el tempo de la cinta -amb gairebé dues hores de metratge- resulta de vegades massa lent, amb una proposta narrativa basada en la repetició de les trobades de la parella al llarg de la seva història com a tal, i de les motivacions d’aquesta 'llista de mamà' descrita a la novel·la que dona origen al guió.