EL MAYOR REGALO

Direcció: Juan Manuel Cotelo Guió: Juan Manuel Cotelo, Alexis Martínez País: Espanya Durada: 105 min Any: 2018 Gènere: Docuficció Fotografia: Alexis Martínez Distribuïdora: Infinito Más Uno Estrena a Espanya: 9/11/2018

No recomanada per a menors de 12 anys
Versió original en castellà

SINOPSI

Una pel·lícula que parla del perdó a través de testimonis de qui l'han donat i de qui l'han rebut. L'objectiu és demostrar que el perdó permet superar les situacions més imperdonables: des d'una petita picabaralla fins a morts violentes durant una guerra.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

El cineasta Juan Manuel Cotelo està rodant un western que tracta de la vella enemistat entre dues famílies. Ha arribat l'escena del desenllaç. Al carrer polsós, davant les portes del «saloon», els veïns contemplen curiosos el final de la batussa. Allà hi ha els dos acèrrims enemics cara a cara. Les cames separades, el rostre rígid, la mirada plena d'odi, els músculs tensos i les mans llestes per treure la pistola i disparar.

L’un matarà l'altre, sonarà la música i fi de la pel·lícula. Però Cotelo no es conforma amb el que marca el guió, no es resigna que tot conflicte acabi en venjança. En la ficció, seria el final de la història, però a la vida real no seria més que la baula d'una cadena interminable de violència. I el cineasta no es resigna. Així que deté el rodatge i surt a la recerca d'una nova possibilitat per posar fi als enfrontaments.

El mayor regalo és un curiós documental, amb un fil argumental molt divertit, que va donant pas a una sèrie de testimonis de persones que han viscut experiències traumàtiques i colpidores, que conté una profunda reflexió sobre el perdó. No és una magarrufa a favor del «bonisme», sinó un elogi molt ben fonamentat del perdó de cor.

Si algú no reconeix la seva culpa, es penedeix de cor i es compromet a satisfer el mal causat, no es fa creditor del perdó. Com actitud del cor, l'ofès pot ser magnànim, però aquesta generositat només pot fer-se operativa des de l'acceptació de la justícia per part de l'ofensor.

El relat de ficció està fet en clau d'humor, i per moments resulta francament hilarant, però els testimonis reals, exposats amb tota cruesa i sinceritat, són commovedors. Com el «Gràcies al perdó no tinc el cor amputat. La bomba només va poder amb les cames» d'Irene Villa, que mostra el somriure feliç de qui viu en pau, perquè no li cap la rancúnia en un cor tan ple d'amor.

I l’estremidor relat del francès Tim Guénard, que va respondre a la violència amb fúria destructiva, fins que va entendre que només la pau té sentit i ara, diu, només té una por, la «de no estimar prou». I Shane O'Doherty, antic terrorista irlandès, a qui l'experiència li ha ensenyat el sense sentit de l'odi bel·ligerant: «Durant anys vaig pensar que la violència solucionaria el problema del meu país, però no va servir per a res».

I la ruandesa tutsi Gaudence i el hutu Martín, que va matar la seva família, abans enemics, avui «amics i germans». I els testimonis dels que, a Colòmbia, porten el pes de tants morts sobre les seves consciències, només alleugerit pel perdó de les víctimes. I el matrimoni trencat, que va ressuscitar l'amor a força de perdó.

Són relats amb una càrrega dramàtica molt intensa, experiències de vida esfereïdores, però que Cotelo aconsegueix mitigar perquè els va intercalant amb escenes del rodatge del western. Si l'objectiu era mostrar amb exemples reals i actuals el poder sanador del perdó, ho ha aconseguit amb escreix.

El perdó demostra ser la més potent arma de «construcció» massiva, una arma tan poderosa que és capaç de resoldre qualsevol pugna o enfrontament humà. Una arma que mai falla, com ha quedat demostrat en situacions molt difícils a Espanya, França, Irlanda, Rwanda, Mèxic i Colòmbia.

L'arma és gratis, però cal ser molt valent i decidit per usar-la. Gairebé un heroi. Aprendre a perdonar i a demanar perdó és aprendre a viure una vida autèntica, sense ressentiments i dotada de llibertat interior. És la gran lliçó de la pel·lícula, un autèntic «happy end».

Una pel·lícula magnífica, que ens fa passar una bona estona, amb rialles i llàgrimes de vegades simultànies, però que fa pensar molt. I el que és més important, convida a cercar en el més profund de nosaltres mateixos qualsevol indici de culpa o de rancor, per aplicar-li immediatament una bona dosi d'aquest «perdó sanador».

Fundación López Quintás – Cinemanet.info

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: