'Una receta familiar': Els sabors del record

Des de Singapur no sol arribar gaire cinema. No és estrany, ja que les seves produccions són escasses, perquè és un país més centrat en melodrames televisius. No obstant això, sempre hi ha l'excepció que confirma la regla, aquí entra en joc el realitzador Eric Khoo, un dels pocs cineastes de Singapur de fama internacional i que torna ara amb Una receta familiar, una entranyable història del passat i el present a través de receptes que uneixen nacionalitats.

Masato és un jove cuiner de ramen a Takasaki, Japó. La seva vida transcorre amb normalitat al local on cada dia prepara suculentes comandes per a oficinistes, famílies i altres clients. Un dia, descobreix que el seu pare, amb qui tenia una distant relació, ha mort. És llavors quan Masato troba entre les pertinences del seu pare els antics diaris de la seva mare, nascuda a Singapur i que va morir quan el jove només tenia deu anys. Intrigat, Masato llegeix que la seva mare volia reconciliar-se amb la seva família, a la qual Masato no coneix, ja que la seva mare mai parlava de la seva vida al seu país natal. És per això que, ajudat per Miki, blocaire dedicada a escriure sobre art culinari i que és mare soltera, decideix trobar la seva família materna. Això farà que Masato viatgi fins a Singapur per conèixer el seu passat i els antics secrets familiars de la seva mare.

L'art culinari que aconsegueix crear llaços familiars i fraternals

Khoo ja havia aprofitat el menjar com a fil conductor de les relacions familiars a Recipe. Amb Una receta familiar, el director de Singapur canvia el relat del llegat de la mare a la filla (amb diàlegs directes), per narrar la intrahistòria d'un jove amb els seus orígens mestissos. Sens dubte, Khoo l’encerta en narrar la vida d'aquells japonesos que són mixtos, que tenen arrels d'altres països de l'Extrem Orient. De fet, el menjar ajuda a aquest nexe, en mostrar l'art culinari del Japó amb els deliciosos ramen que prepara Masato (plat molt típic per menjar alguna cosa ràpid al Japó) com també els plats estrella de Singapur, com el bak kut teh.

Juntament amb les meravelles culinàries que es mostren, som davant d'un drama familiar elegant, delicat i solemne. Khoo crea un drama amb pedigrí, allunyat de sentimentalismes i escenes lacrimògenes. Khoo transforma el costumisme japonès propi de pel·lícules com Nuestra hermana pequeña o Una pastelería en Tokio per crear una història de mestissatge i orgull d'arrels mixtes. A més, hi ha les ferides del passat, que Khoo sap tractar amb molta delicadesa. No és un tema intranscendent, ja que fan acte d'aparició els fets ocorreguts durant la Segona Guerra Mundial, quan el Japó i Singapur no tenien una relació cordial, precisament.

Una pel·lícula feta amb afecte i cura

Amb un guió que sap què dir i com explicar-ho, Una receta familiar té un magnífic repartiment, liderat per Takumi Saito i en el qual destaquen Jeannette Aw i Seiko Matsuda (aplaudiment per mostrar una dona japonesa, mare soltera i independent). Menció a part per a Beatrice Chien, amb una interpretació magistral que recorda la recentment morta Kirin Kiki.

Una receta familiar és la cosina d'altres magnífiques pel·lícules com la ja esmentada Una pastelería en Tokio, La casa del tejado rojo o la cinta animada La colina de las amapolas, demostrant que Eric Khoo és un dels directors més interessants d'Àsia fora de les indústries xineses, hongkongueses, sud-coreanes i japoneses. Magnífica, com el menjar de l'àvia, el sabor del qual transcendeix allò merament gustatiu.

El millor: La combinació d'art culinari, records del passat familiar i romanç.