Talent i gràcia en una òpera prima

L'obertura [66è Festival de Sant Sebastià],
amb l'argentina ‘El amor menos pensado’, ha resultat grata

[...]
L'obertura de la secció oficial amb la pel·lícula argentina  El amor menos pensado ha estat grata. També ha aconseguit que el públic rigués, i ja sabem que als festivals de cinema es riu poc, que la comèdia està subvalorada. A l'arrencada d'aquesta faula sobre els aldarulls, desordres, fugides i retrobaments del cor, el protagonista llegeix un els inicis més bonics de la literatura, el d'aquesta novel·la genial titulada Moby Dick. Assegura aquest home que les reflexions d'Ismael sobre la inajornable i repetida necessitat d'embarcar-se per curar els mals de l'ànima explica a la perfecció la història que li ha passat. Després d'haver-me-la explicat crec que s'equivoca en la seva percepció. Seria més encertat identificar la seva crisi sentimental i la de la seva esposa amb el títol d'un relat del desolador Raymond Carver. O sigui:  ¿De qué hablamos cuando hablamos de amor?

La marxa de casa del seu únic fill pot ser el pretext perquè una parella llargament i aparentment feliç comenci a plantejar-se dubtes sobre la seva plàcida situació. Tots dos arriben a la conclusió que l'amor i el desig van fugir, encara que s’estimin i es necessitin. I seguiran buscant en va amb successives parelles l'antic èxtasi. O simplement, intentant que el costat més ombrívol de la soledat no s'acarnissi amb ells. Està descrit pel director, Juan Vera, amb brillantor oral, situacions complexes (alguna tan jocosa com la cita en un bar utilitzant aquestes webs pel que sembla irresistibles, infal·libles i molt pràctiques per enrotllar-se amb desconeguts) i múltiples i recognoscibles sensacions sentimentals. En algun moment temo que el torrent d'eloqüència porteny acabi asfixiant-me, però no passa. Hi ha intel·ligència, coneixement de l'ésser humà, ironia i gràcia. I disposa de dos intèrprets modèlics. Amb Ricardo Darín em passa el que amb Messi, se m'acaben els adjectius laudatoris davant del seu art. I Mercedes Morán, la qual desconeixia, és una actriu notable. Entre els secundaris hi ha de tot, però gaudeixo enormement amb la dama rossa que interpreta l’ortodoncista sofisticada, voraç, cínica i tronada. Surto del cinema amb un somriure. I s'agraeix. Sospito que a la majoria dels espectadors els passarà el mateix.