YULI

Direcció: Icíar Bollaín Guió: Paul Laverty País: Espanya Durada: 109 min Any: 2018 Gènere: Drama / Biografia Interpretació: Carlos Acosta, Santiago Alfonso, Keyvin Martínez, Edison Manuel Olvera, Laura de la Uz, Yerlin Pérez, Mario Elías, Andrea Doimeadiós, Carlos Enrique Almirante, Cesar Domínguez Música: Alberto Iglesias Fotografia: Alex Catalán Distribuïdora: Aurum Producciones Estrena a Espanya: 14/12/2018

No recomanada per a menors de 7 anys
Versió original en castellà

SINOPSI

Relat de la vida de Carlos Acosta, llegenda de la dansa i primer ballarí negre cubà a interpretar alguns dels papers més famosos del ballet, originalment escrits per a blancs, en companyies com el Houston Ballet o el Royal Ballet de Londres, on ha estat primer ballarí durant més de quinze anys. El film abasta des de la seva dura infància fins a la maduresa, quan, malgrat l'èxit i el reconeixement internacional, mai va oblidar els seus orígens.



(Sensacine.com)

CRÍTICA

'Yuli': Un captivador i emocionant relat sobre el ballarí Carlos Acosta

De nou sota un guió de Paul Laverty, la directora Icíar Bollaín torna a les sales de cinema portant aquesta vegada la història de Carlos Acosta, el conegut i prestigiós ballarí cubà que de petit no volia ballar i que va acabar convertint-se en una de les grans estrelles del Royal Ballet. Però en comptes de limitar-se a fer un relat biogràfic convencional, Bollaín decideix arriscar-se i anar un pas més enllà mitjançant una narració amb múltiples focus i una realització carregada de recursos, i això comporta que Yuli acabi convertint-se en una història amb gran quantitat de matisos que fàcilment pot ser qualificada com un dels treballs més suggeridors de la directora.

Des de l’inici, podem veure com Yuli està estructurada en tres parts que es van alternant a mesura que transcorre el seu desenvolupament: La infància de Carlos, la seva maduresa convertit en una estrella enyorant la seva llar i la seva família i, finalment, la seva etapa adulta en la qual el mateix Carlos Acosta interpretat per ell mateix rememora els passatges més importants de la seva vida des de diverses execucions de dansa. Això permet a Bollaín oferir una narració dinàmica i diversa, donant joc al tractament de diversos temes de gran calat social i emocional de manera molt natural, efectiva i commovedora que acaben convertint la pel·lícula en un producte molt notable i acurat.

Un dels principals focus d'atenció del film mostra el seu desenvolupament més gran durant el relat de la infància de Carlos Acosta. Aquí, es mostra un gran èmfasi en tota la relació entre Carlos i el seu pare, incidint especialment en les grans diferències i desacords entre ells i en el fet que Acosta renegués del seu talent en el ball en no voler dedicar-se a la dansa. Sens dubte, la càrrega dramàtica més gran s'estableix des d'aquest punt, donant també un gran joc a mostrar tot l'ambient familiar en què Carlos va passar la seva vida així com tot l'entorn de l'Havana on es va criar, notant-se aquí la mà de Laverty en el guió en donar un gran enfocament cap al costat social.
 
Tots aquests temes que tenen lloc a Yuli es veuen reforçats per tots els passatges en què la pel·lícula ens trasllada cap al Carlos Acosta actual, on mitjançant treballades i espectaculars coreografies i danses es representa de forma simbòlica i artística tots els moments més destacats de la seva vida, i això fa que tot acabi adquirint molta més riquesa argumental i cinematogràfica. [...]

No obstant això, és possible que molts dels passatges de la vida de Carlos no acabin de funcionar del tot. En un determinat moment, la pel·lícula pot arribar a deixar una sensació de reincidència, especialment després de deixar enrere tota la part de la infància. [...] Però tot i això, el conjunt global del film no deixa per res aquesta sensació, i finalment prima el sentiment i l’emoció amb què Bollaín impregna el relat abans que aquests petits inconvenients que arriba a tenir.

Un apartat tècnic i artístic impecable
Una altra gran virtut de Yuli es troba dins del seu apartat tècnic i artístic. A la bona execució de les escenes per part d'Icíar Bollaín cal sumar també el gran treball d'Álex Catalán a la fotografia i la gran partitura d'Alberto Iglesias a la banda sonora. El conjunt de tots ells aconsegueix que moltes de les seqüències siguin un absolut plaer per als sentits una vegada són vistes en pantalla, especialment, tots aquells moments de dansa, i fa que, finalment, Yuli s'acabi posicionant com una de les cintes espanyoles més captivadores, aconseguides i emocionants d'aquest 2018.

El millor: La seva narració carregada de matisos i qüestions i el seu aconseguit i espectacular apartat tècnic.
El pitjor: Molts dels temes i passatges de la vida de Carlos Acosta poden resultar una mica reincidents.

 

Alberto Cano – Ecartelera.com

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: