MUG

Títol original: Twarz Direcció: Malgorzata Szumowska Guió: Michal Englert, Malgorzata Szumowska País: Polònia Durada: 91 min Any: 2018 Gènere: Drama / Comèdia Interpretació: Mateusz Kosciukiewicz, Agnieszka Podsiadlik, Malgorzata Gorol, Roman Gancarczyk, Dariusz Chojnacki, Robert Talarczyk, Anna Tomaszewska, Martyna Krzysztofik Música: Adam Walicki Fotografia: Michal Englert Distribuïdora: Vercine 2007 Estrena a Espanya: 01/02/2019

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Tan sols hi ha tres coses que li agraden a Jacek: el heavy metal, la seva xicota i el seu gos. Tots en la seva família el tracten com una cosa rara. Un dia, treballant en la construcció d'una estàtua de Jesucrist més gran fins i tot que la de Rio de Janeiro, pateix un accident que li desfigura la cara. De forma inesperada, Jacek se sotmet a la primera operació de trasplantament facial de la Història. Per a Jacek aquest podria ser un nou començament, una nova oportunitat per fer una nova vida. No obstant això, no tothom sembla compartir aquest entusiasme.

(Sensacine. com)

 

CRÍTICA

En una comunitat rural polonesa prop d’Alemanya, un home (Mateusz Kosciukiewicz) es converteix alhora en outsider i estrella nacional en veure el seu rostre desfigurat i reconstruït després d'un accident durant la construcció d'una gegantina estàtua de Jesucrist. Que segueixi amb vida és digne de celebració, és clar, però les circumstàncies en què ho ha aconseguit no convencen a gaires, sobretot tenint en compte el fort sentir catòlic de la zona. Al capdavall, la cirurgia estètica, per beneficiosa que sigui, sembla riure’s a la cara del Creador. Per tant, es poca l'alegria dels familiars de l'home davant la seva arribada, amb l'únic suport de la seva germana (Agnieszka Podsiadlik), de lluny el personatge més fort i interessant de l'obra, potser perquè darrere la càmera també hi ha una dona: Małgorzata Szumowska, digna receptora del Gran Premi del Jurat de la passada Berlinale.


Tots dos, per tant, hauran d’enfrontar-se a una societat hipòcrita i mesquina que es valdrà de qualsevol excusa per marginar-los, fins i tot de la beneficència: el moment en què ells rebutgen l'escassíssima col·lecta eclesial dedicada a la cara operació i el rector opta per guardar-se els insultants quatre duros a la butxaca és tota una declaració d'intencions (potser, excessivament subratllada). Igual que la solidaritat catòlica, l'amor incondicional queda en entre dit, en ser incapaç la xicota del protagonista (Małgorzata Gorol) d’estimar-lo amb la seva nova cara tal com ho feia abans tot i que el seu interior no ha canviat. No podem culpar-la, per descomptat: el pobre home fa angúnia de veritat; i és que una superproducció nord-americana hauria trobat la manera que, malgrat l'enlletgidor maquillatge, ell seguís resultant guapo, però això és cinema europeu pur i dur, amb les veritats sobre la taula instant a apartar la mirada.


A propòsit d'això últim, neix un interessant debat al voltant de la pròpia identitat: quanta n’hi ha en la nostra imatge? Objectivament i teòricament, gens: «la bellesa és a l'interior», com vam aprendre amb aquella pel·lícula de Disney en la qual acceptar la lletjor es premiava amb la bellesa, però també és cert que la cara és el mirall de l'ànima, com vam aprendre... Quan ho vam aprendre? En qualsevol cas: no enamora potser més un somriure que qualsevol altra cosa?
Twarz
, que comença amb unes esbojarrades rebaixes en roba interior, dibuixa una societat deslleial, injusta i tramoista. La nostra.

Juan Roures - © Revista EAM / Festival de Gijón

 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: