LA CAUSA CONTRA FRANCO

Títol original: Franco on trial: The spanish Nuremberg? Direcció i guió: Dietmar Post, Lucía Palacios Països: Alemanya, Espanya Durada: 97 min Any: 2018 Gènere: Documental, històric Interpretació: María Servini, Ana Messuti, Carlos Slepoy, Ascensión Mendieta, Darío Rivas, José Utrera Molina, entre altres Productora: Play Loud! Productions / Lucía Palacios / ARTE / WDR

Sense qualificació per edats
Versió original en espanyol

SINOPSI

Fins ara ningú ha estat jutjat davant un tribunal pels crims comesos durant la guerra civil espanyola o la dictadura de Franco. Ara, una iniciativa argentina ha posat en marxa un intent de jutjar-los. Tindran èxit?

(filmaffinity.com)


CRÍTICA

 

El cinema contra Franco

Un documental de Lucía Palacios i Dietmar Post parteix de la querella argentina per indagar en les petjades de la repressió feixista a Espanya

La causa contra Franco o, en anglès, Franco on Trial. The Spanish Nuremberg? indaga en el "presumpte extermini organitzat comès a Espanya a partir del cop d'estat del 36". El nou documental de Lucía Palacios i Dietmar Post, cineastes establerts a Berlín, segueix la petja de la seva anterior pel·lícula, Los colonos del Caudillo (2013), sobre els pobles de colonització, per contextualitzar l'anomenada querella argentina, procés obert en aquell país per la jutgessa María Servini contra els crims de Franco i el seu règim a Espanya, on 100.000 persones segueixen desaparegudes. [...]

Contagiats pel desolador horitzó que investiguen ("Espanya és, després de Cambodja, el país del món amb més enterraments a cunetes i cementiris", assegura a la pel·lícula Josu Ibargutxi, portaveu de les víctimes franquistes al País Basc) i per certa filiació ètica a l'aventura de l'etnografia musical, la pel·lícula de Post i Palacios s'allunya de "la narrativa de l'espectacle" per filmar de manera seca, que no freda, la seva investigació. Sempre a partir d'arxius i testimonis directes, la càmera acompanya el primer viatge a Espanya de Servini per prendre declaració a víctimes, el 2014.

Podria, aquesta causa, desembocar en l'últim gran judici contra una dictadura feixista del segle XX?, es pregunten els cineastes. Què impedeix que sigui investigada judicialment en el seu propi país? Per què a Espanya es contradiu la jurisprudència internacional? La pel·lícula busca respostes a les veus, entre d’altres, de la mateixa jutgessa, d'Ana Messuti; de l'antropòleg forense de Sociedad Ciencia Aranzadi, Francisco Etxeberria; de l'historiador Francisco Espinosa Maestre; dels querellants Darío Rivas, Antonio Narváez, Julen i Elisa Kalzada i Ascensión Mendieta, fills d'homes i dones executats i en alguns casos enterrats en fosses comunes; de Carlos Slepoy, advocat també de la causa civil en el cas contra Pinochet i contra l'exmilitar argentí Adolfo Scilingo; de Mercona Puig Antich, germana de Salvador Puig Antich, o de Benito Bermejo, coautor d'Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945) i autor de Francisco Boix, el fotógrafo de Mauthausen.

"Vam convidar a participar en el documental totes les persones imputades [24 alts càrrecs franquistes] des de l'Argentina, així com l'expresident del Govern Mariano Rajoy i el rei Felip VI. Els arguments de la Casa Reial van ser que el rei, pel seu càrrec, ha de romandre neutral i no pot participar en aquests projectes, i la negativa de Rajoy va ser per problemes d'agenda", assenyalen els cineastes. Del bàndol feixista només van acceptar el ja mort exministre José Utrera Molina (que es nega a parlar amb "la senyoreta aquesta de jutgessa" i reitera que tot es tracta “d'una faula fosca realitzada per membres de l'extrema esquerra") i la filla del general Yagüe, María Eugenia Yagüe, que entre símbols falangistes atresora una fotografia de Hermann Goering dedicada al seu pare i que, davant els documents que certifiquen les brutals matances del seu pare durant el cop d'estat, diu: "Jo això no m'ho crec. El meu pare em va dir abans de morir que no em deixava diners però sí un cognom net. Una persona com el meu pare no és tan criminal".

Entre els arxius consultats destaca el de The Robert H. Jackson Center, on hi ha dipositat tot el material fílmic i audiovisual dels Judicis de Nuremberg, el contingut del qual ha estat analitzat en relació amb Espanya, i el material trobat a l'Archivo Nacional Torre do Tomabo, a Lisboa, on fotografies i retalls de diari portuguesos es detenen en la matança ordenada per Yagüe a Badajoz. Allà, les seves tropes de legionaris van torturar, violar i matar milers d'homes i dones i 4.000 presoners republicans van ser executats.

La pel·lícula se suma a altres films sobre memòria històrica com El silencio de los otros, d'Almudena Carracedo i Robert Bahar, premiada a la Berlinale, o Desde el otro lado del charco, de Pablo Giménez. Per a Ana Messuti l’aportació més gran de la pel·lícula de Dietmar Post i Lucía Palacios és que "la connexió amb el nazisme queda ben clara, i això és un argument jurídic important en la causa".

Elsa Fernández Santos – Elpais.com

 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: