TRINTA LUMES

Direcció i guió: Diana Toucedo País: Espanya Durada: 81 min Any: 2017 Gènere: Documental Interpretació: Alba Arias, Samuel Vilariño Música: Sergio Moure De Oteyza Fotografia: Lara Vilanova Distribuïdora: Elamedia Estrena a Espanya: 08/02/2019

No recomanada per a menors de 7 anys
Versió original amb subtítols en espanyol

SINOPSI

Alba té dotze anys i desitja descobrir allò desconegut, misteriós i fascinant de la mort. Amb el seu millor amic Samuel entren a cases abandonades, recorren pobles destruïts i s'endinsen a l'interior d'unes muntanyes que amaguen un altre món paral·lel. Un viatge que parteix de la innocència per descobrir el misteri de la lluita entre la vida i la mort.

(elamedia.es)

CRÍTICA

2018.02.19 - BERLÍN 2018: Diana Toucedo captura la realitat i la llegenda, la presència i l'absència, la vida i la mort en un film dual, mig ficció, mig documental

Trinta lumes és una pel·lícula dual: documental i ficció, amb un univers real i un altre imaginari, jove i vell, domèstic i immens, del passat i amb futur, de vida i de mort. Dirigida per Diana Toucedo, s'ha presentat mundialment a la secció Panorama del 68è Festival de Berlín després d'haver-se exhibit -com a work in progress en l'última edició del Festival d'Ourense. Precisament Galícia és la protagonista d'una pel·lícula tan màgica com evocadora, misteriosa i, alhora, tangible.

Doncs aquesta directora, muntadora (Júlia ist) i docent cinematogràfica ha aconseguit captar l'essència rural d'una de les regions més remotes, màgiques i fascinants de la Península Ibèrica: en el film assistim a la quotidianitat, però immers això en una naturalesa inabastable, implacable i ensibornadora. En aquest paisatge alhora acollidor i brutal, dos adolescents -Alba i Samuel- exploren cases abandonades a la recerca dels desapareguts, siguin aquests difunts o emigrants. El seu desig de conèixer el misteri els portarà a passar a l'altra banda, a allò desconegut.

L'absència és aquí doncs, així mateix, un actor secundari que roba no només seqüències, sinó estats d'ànim i emoció a una pel·lícula que no apel·la a veritats absolutes, sinó a la convivència entre conceptes a priori antagònics. Puntuada per la veu en off de la noia, aquesta li dona una ànima inquieta, exploradora i fascinada pel món dels que ja no hi són.

Els que sí que apareixen en la seva quotidianitat són els habitants de la regió d'O Courel, veïns de diversos pobles, que mai s'havien posat davant d'una càmera de cinema: la preparació del menjar, la caça del senglar, la neteja de tombes de cara al dia de difunts i altres tasques domèstiques aconsegueixen l'efecte en l'espectador d'una immersió absoluta en un univers on es respira aquesta presència dels que no hi són, mentre en els rostres dels més joves s'albira un futur esperançador que, alhora, prolongui els costums, resisteixi davant els envits del progrés i altres cultures i lluiti, potser, contra elles.

Alfonso Rivera – cineuropa.org

 

 

 

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: