2018.05.12 - CANES 2018: El mestre de l'art del contrapunt i del repartiment subliminal del pensament Jean-Luc Godard torna amb una obra apassionant, rica i irrespectuosa amb qualsevol norma

Que els al·lèrgics a la desconstrucció passin de llarg perquè aquesta pel·lícula no és per a ells. Tots els altres poden quedar-se i no se’n penediran: Le Livre d'image, dirigida per Jean-Luc Godard i presentada a la competició oficial del 71è festival de Canes, és una obra d'art d'una envergadura excepcional, un magma fragmentari que fon imatges, sons i pensaments en circulació oceànica, a través d’això el cineasta rofeta, expert en llengua de signes, exerceix l'art enormement suggerent del contrapunt (els acords que resulten de la melodia, al contrari que l'harmonia) per transmetre a qui així ho desitgi la seva visió filosòfica i existencialista de la història i de l'home en la història.

El director propulsa l'espectador en un sofisticat remolí d'imatges compost gairebé únicament de clàssics de la cinefília (els fans quedaran encantats identificant extractes en un flux que va de Fellini a Eisenstein amb parades en Ford, Van Sant i tants altres), engrunes de reportatges d'actualitat televisada i detalls de quadres, tot això de vegades retreballat (recolorat, reenquadrat, deformat, engreixat pel gra, etc.) amb un so en concordança amb semblant escriptura superposada. Godard converteix així el seu públic en un autèntic actor del film, lliure per captar en cada moment què li transmet què. I com diu amb raó Godard, "al cinema, tot s'ha de parlar".

De què va llavors Le Livre d'image? En primer lloc, de la violència de l'ésser humà, en totes les seves formes: de la bomba atòmica a les execucions, passant per les tortures gratuïtes, els exterminis i la submissió a les agressions sexuals. Per a Godard, "el botxí és la pedra angular de la societat i l'innocent ha de pagar pel culpable", la seva corrupció i els seus pecats. "La guerra és una llei del món", comprova el cineasta en referència a Las veladas de San Petersburgo, en què el comte Joseph de Maistre va escriure: "La Terra no és sinó un altar immens en la qual tot el que viu ha immolar-se sense fi i sense mesura fins a l'extinció del mal". No obstant això, per sobreviure a aquesta violència, a aquest Terror, a aquest etern reinici, a "aquest crim comú que funda la societat" i que va contaminar l'esperit de les lleis, hi ha un far enmig de la fosca tempesta: l'art. I no es tracta d'exercir-lo com a sentinella sinó com a "defensor dels vius contra els morts", com a revolucionari informat i idealista comunista, ja que "els pobres salven el món i no demanen res a canvi, en desconèixer el preu dels serveis prestats". Els més rics destrueixen aquest mateix món amb el seu excessiu consum. Els pobres ho fan per necessitat. "Sempre estaré del costat de les bombes", conclou el director, que també s’embarca en un relat críptic de geopolítica contemporània amb Hereuse Arabie i reflexionant en murmuris sobre el contrast entre l'acte de representar i la calma de la mateixa representació.

Als qui desagraden els estímuls intel·lectuals de Godard, l’estupefaent immersió audiovisual que ofereix Le Livre d'image, sense agressió ni provocació, n'hi haurà de sobres per captivar-los, amb el seu magistral onatge poètic i significatiu en el fons del qual les interferències, les contradiccions i les dissonàncies acaben per conformar un conjunt fascinant i apaivagador.