GRACIAS A DIOS

Títol original: Grâce à Dieu Direcció i guió: François Ozon País: França Durada: 127 min Any: 2019 Gènere: Drama, basat en fets reals Interpretació: Melvil Poupaud, Denis Menochet, Swann Arlaud, Eric Caravaca, François Marthouret, Bernard Verley, Josiane Balasko, Hélène Vincent, François Chattot, Frédéric Pierrot, Martine Erhel, Aurélia Petit, Julie Duclos, Jeanne Rosa, Amélie Daure Música: Evgueni Galperine, Sacha Galperine Fotografia: Manuel Dacosse Distribuïdora: Golem Distribución Estrena a Espanya: 17/04/2019

No recomanada per a menors de 12 anys
Doblada en castellà

SINOPSI

Alexandre és un home de família que viu a Lió amb la seva dona i els seus cinc fills. Un dia, per casualitat, s'assabenta que el capellà que va abusar d'ell quan era un escolta, segueix treballant amb nens. Tement que els seus fills siguin les següents víctimes, decideix posar-se mans a l'obra. Amb l'ajuda de dos homes més, François i Emmanuel, que van patir el mateix destí que Alexandre, aquest tracta de destapar tots els enganys que l'Església ha estat ocultant i dir el que realment va passar. Les conseqüències, però, no deixaran indiferent ningú.

(Sensacine.com)

CRÍTICA

 

2019.02.08 - BERLÍN 2019: François Ozon dirigeix amb rigor una pel·lícula forta, implacable i sensible sobre els abusos d'un sacerdot pedòfil

"¿Es recorda del que em feia quan era nen, al laboratori de fotografia, els dissabtes entre 1983 i 1987?" La nova pel·lícula de François Ozon, Gracias a Dios, estrenada a competició en la 69ª edició de la Berlinale, és una ficció rigorosa i molt controlada sobre l'espinós tema dels sacerdots pedòfils. El director signa una important obra de maduresa on conflueixen tots els seus talents per donar llum sobre les ombres del passat.

És una pel·lícula d'investigació i, alhora, un retrat de l'exploració metòdica i sensible dels patiments interioritzats i de la complexa necessitat d'expressar-los. També és una reflexió sobre les estratègies més o menys incòmodes de la institució per silenciar les accions de les seves pomes podrides, amb la fe (abordada des de diferents angles) com a teló de fons. Gracias a Dios s'imposa com una obra major.

Al contrari que l'excel·lent Spotlight, de Tom McCarthy, que tractava el mateix tema des del punt de vista exterior de la investigació periodística, François Ozon (que va escriure el guió basant-se en fets reals), desenvolupa l'argument centrant-se en les víctimes. La primera d'elles és Alexandre (Melvil Poupaud). Aquest catòlic convençut, de quaranta anys i pare de cinc fills, decideix escriure al cardenal Barbarin (François Marthouret), arquebisbe de Lió, quan comencen a aflorar en la seva ment mals records personals (tenia entre nou i dotze anys). "Tu també et deixaves grapejar pel pare Preynat?" Li pregunta un dia un amic de la infància (Bernard Verley), company dels escoltes de Sant Lluc, que dirigia aquest eclesiàstic. Alexandre constata que aquest sacerdot segueix vinculat a l'Església i ensenyant a nens. Ningú n’estava al corrent? Per què l'Església no va condemnar el sacerdot? Alexandre, profundament afligit, i molt preocupat per les noves generacions en contacte amb Preynat, però respectuós amb la institució religiosa, comença un llarg intercanvi epistolar amb el cardenal, mentre assisteix a una psicòloga lligada a l'arquebisbat, que organitza un terrible cara a cara amb Preynat, que acaba confessant els fets. No obstant això, el comportament dilatori, el silenci públic i l'absència d'una decisió radical per part de la jerarquia catòlica porten Alexandre a renunciar, tot i el termini de prescripció. Un acte que provocarà l'obertura d'una investigació policial i l'aparició de noves víctimes: François (Denis Ménochet), Emmanuel (Swann Arlaud) i Gilles (Eric Caravaca), de caràcters molt diferents però que s'uniran per formar una associació d'activistes anomenada La parole liberée.

François Ozon aconsegueix prendre distància per tractar un tema delicat i evitar els excessos melodramàtics. D'aquesta manera, la càrrega dramàtica emergeix en moments puntuals (mitjançant els testimonis punyents de les víctimes i alguns flashbacks). El director estrena una pel·lícula que és, alhora, forta i púdica, implacable i sensible, incisiva i respectuosa. El microcosmos dels homes que van patir abusos en la seva infantesa i es van veure contaminats per aquestes agressions en la seva vida adulta es combina amb qüestions metafísiques com la veritat, la por, la còlera i el perdó; per acabar amb l'examen de consciència i els mecanismes de defensa de la institució religiosa. Gracias a Dios posa tot el vast saber fer del director (construcció narrativa i intèrprets perfectes, igual que la fotografia de Manu Dacosse i la música d’Evgueni i Sacha Galperine) al servei d'una pel·lícula compromesa a diversos nivells la sobrietat de la qual marca el pas d’una nova etapa en la carrera de François Ozon.

Fabien Lemercier – Cineuropa.org 

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: