LETO

Direcció: Kirill Serebrennikov Guió: Lily Idov, Mikhail Idov, Kirill Serebrennikov País: Rússia Durada: 128 min Any: 2018 Gènere: Drama biogràfic Interpretació: Irina Starshenbaum, Teo Yoo, Roman Bilyk Música: Roman Bilyk Fotografia: Vladislav Opelyants Distribuïdora: Avalon Distribución Audiovisual Estrena a Espanya: 26/04/2019

No recomanada per a menors de 12 anys
Versió original subtitulada en castellà

SINOPSI

Leningrad, un estiu a principis dels 80: l'escena del rock de la ciutat està en ple apogeu. Viktor Tsoi, un jove músic que va créixer escoltant Led Zeppelin, T-Rex i David Bowie, està tractant de fer-se un nom. La trobada amb el seu ídol Mike i la seva dona, la bella Natacha, canviarà el seu destí. Junts construiran una llegenda com a pioners del rock rus.

(Filmaffinity.com)

CRÍTICA

 

2018.05.11 - CANES 2018: Se’n podria haver esperat un biopic però el nou de Kirill Serebrennikov és sobretot un raig de llum i de color contra els grisos

"Cal gravar aquestes cançons de seguida", diu Mike (Roman Bilyk), líder del grup soviètic dels anys 80 Zoopark, en referència a les composicions del seu jove company i amic Viktor Tsoi (Teo Yoo), fundador del llegendari grup Kino i coprotagonista masculí de Leto, de Kirill Serebrennikov, que signa així in absentia la seva primera participació en la competició del Festival de Canes (ja que està sota arrest domiciliari a Moscou). Cal afanyar-se perquè tot mor aquí, a Leningrad, explica Mike abans d’enumerar els símptomes de la tristesa soviètica als quals, en efecte, ni ell ni Viktor sobreviuran.

El tercer gran personatge del film és Natacha (Irina Starshenbaum), l'espectacular dona de Mike, de qui els dos músics (i l'espectador) estan enamorats i les memòries de la qual reprèn la pel·lícula. Amb la seva mirada pura i humida de l'emoció després d'un concert ens deixa Serebrennikov, perpetuant després del final de la sessió el tremolós vincle que llança entre la seva obra i el públic; el mateix que hi ha entre els músics i els seus fans, entre els membres mateixos, entre aquest grup i els artistes que la fan grossa a Occident, des de Lou Reed fins a Bowie, els àlbums dels quals comparteixen amb una fogositat contagiosa.

Vam caure rendits des de la primera imatge, filmada en un blanc i negre superb d'acord amb l'estètica de la música evocada. L'obra no estalviarà en delits de color de tant en tant: paraules vermelles gravades sobre la pel·lícula, vídeos d'aficionats... La primera escena ens mostra unes joves a la flor de la vida muntant una escala darrere de l'edifici que alberga una sala de concerts per poder entrar-hi clandestinament. "Ja ha començat!", xiuxiuegen les groupies després de saltar-se el mur del revés.

En aquest lloc cultural totalment supervisat per les autoritats cal controlar-se: el públic té prohibit seguir físicament el compàs. El motiu de l'expressió rígidament controlada apareixerà en diverses ocasions al llarg del metratge: amb humor quan cal explicar el sentit d'aquest rock progressiu al representant de l'ajuntament, amb poesia quan un cadenat es balanceja lentament, amb brutalitat quan els personatges topen amb la policia en un tren... i el mateix per escapar-se de nou en un clip musical tan salvatge com imaginari. Com ens ho recorda un narrador fantasma en un moment de franca rebel·lió de la pel·lícula: "Això ni ha passat ni passarà. Ja ens agradaria!".

Leto és, per tant, molt més que un biopic. La cinta també ens parla del que no va ser o no és sinó amb caràcter virtual. Parla d'una certa evasió, de travessar la pantalla per retrobar-se de l'altre costat, de deixar que les cançons fugin, de sobreposar-se al so mediocre d'un enregistrament perquè el so millor, el del públic, ens cantarà en l'aire. És, en definitiva, una obra que combina sense marge exuberància i senzillesa, a la imatge dels textos de Viktor, i que apareix totalment impregnada de bellesa: en cada rostre, en cada ondulació de la mínima escletxa d'aigua de pluja en una barana, en una frase banal com "els ponts s'aixequen; no tornaré aquesta nit" i en la intenció que hi ha darrere, en la llibertat que treu el cap.

Bénédicte Prot – Cineuropa.org 

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: