TOUCH ME NOT (NO ME TOQUES)

Títol original: Touch Me Not Direcció i guió: Adina Pintilie País: Romania Durada: 125 min Any: 2018 Gènere: Drama Interpretació: Laura Benson, Tómas Lemarquis, Dirk Lange, Hermann Mueller, Christian Bayerlein, Irmena Chichikova Música: Ivo Paunov Fotografia: George Chiper Distribuïdora: La Aventura Audiovisual Estrena a Espanya: 07/06/2019

No recomanades per a menors de 18 anys
Versió original subtitulada en castellà

SINOPSI

La pel·lícula aborda el viatge emocional en què se submergeixen Laura (Laura Benson), Tomás (Tómas Lemarquis) i Christian (Christian Bayerlein) en el seu afany per buscar com formalitzar la seva intimitat i la seva sexualitat. Això els atrau de la mateixa manera que els espanta, tot i que les seves ganes d’alliberar-se dels seus lligams i del que imposa la societat com a correcte és mes fort.

(Sensacine.com)

 

CRÍTICA

2018.02.23 - BERLÍN 2018: Adina Pintilie trenca motlles en jugar amb la ficció i la realitat en el seu desafiant primer llargmetratge

Les dones directores s’estan posant al capdavant pel que fa al cinema romanès d'enguany. La millor prova d'això és el primer llargmetratge d'Adina Pintilie, Touch Me Not: una exploració rellevant, provocadora i exigent de la intimitat i de la idea de si que ha celebrat la seva estrena mundial en la competició de la Berlinale i té moltes paperetes d'impressionar el jurat que dirigeix ​​Tom Tykwer.

Ja amb la primera presa, en la qual veiem de prop el cos nu d'un home amb els seus genitals al descobert, un sap que Touch Me Not no serà una representant més o menys típica i sexualment domesticada de la que s'ha anomenat Nova Onadadel cinema romanès. A la segona escena, coneixem els protagonistes: Laura (Laura Benson), una actriu amb problemes d'intimitat que contracta un gigoló (Georgi Naldzhiev) perquè es masturbi mentre ella mira. Es tracta de la primera de tot un seguit de trobades sense embuts. En un determinat moment, arribem a conèixer la directora, Adina Pintilie, que al principi mira a través de l'objectiu de la càmera però, més tard, canvia de costat i fins i tot aborda els seus assumptes íntims.

Pintilie difumina la frontera entre la realitat i la ficció amb el seu toc experimental davant el difícil tema que toca la pel·lícula. La càmera, el punt on normalment acaba la ficció i comença la realitat (o viceversa), esdevé un límit fluid, un nexe de comunicació, negociació i introspecció. La directora mira l'actriu i l'actriu mira en els ulls de la directora (i del públic) en allò que constitueix un dispositiu que ofereix un accés intrigant a través de capes més profundes d'interpretació.

Laura pot considerar-se la protagonista del film: les seves trobades sovint emotives i pertorbadores amb diferents treballadors del sexe conviden el públic a meditar sobre la seva pròpia limitació a l'hora d'abordar la pròpia imatge de si i de la seva sexualitat. La seva visita al seu pare moribund, silenciós pacient de l'hospital, és una manera de descobrir nous personatges i noves variants de l'assumpte de la intimitat, tot i que el lema de la cinta és "digues com m'estimaves per comprendre com s’estima".

Touch Me Not treu el millor partit de les bones interpretacions de l'elenc així com de l'aparició de Christian Bayerlein, un home amb una minusvalidesa severa que primer veiem en una sessió terapèutica a l'hospital. Christian s'obre a Tómas (Tómas Lemarquis), un home amb problemes psicològics, sobre la manera en què la gent reacciona davant les seves malformacions i com aquestes reaccions no tenen res a veure amb el fet que siguin bones o dolentes.

Pintilie aprofita la millor manera de treure'ns fora de la zona de confort per plantejar-nos les diferències entre com ens percebem a nosaltres mateixos i com ens perceben els altres. Amb semblant fluïdesa entre la ficció i la realitat, la pel·lícula sembla suggerir que no deixem en cap moment de negociar les quantitats d'una i l’altra que permetem en les nostres vides i en la nostra relació amb nosaltres mateixos.

Potser Touch Me Not no és una pel·lícula que un estimi però és indubtablement una pel·lícula que un no oblida.

Stefan Dobroiu – Cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: