Les clavegueres valencianes a l'estil coreà
Marc Vigil furga en la corrupció d'aquesta comunitat amb una estètica seca i brutal
El thriller criminal sempre ha estat un magnífic gènere per parlar no només de l'ésser humà i dels seus racons més foscos, sinó també de les clavegueres i la misèria moral del món en què vivim. La novel·la de Jorge Braulio s'aventurava a furgar en la rebotiga del poder i la corrupció valenciana per compondre un alambinat relat dins d'un altre relat que ens introduïa en la ment d'un retorçat criminal. Un monstre nascut a l'empara d'un niu d'escurçons.
Marc Vigil, en la seva òpera prima, aconsegueix aclarir tot aquest mecanisme metanarratiu per centrar-se, principalment, en la descripció d'ambients i en la composició d'un grapat de magnífics personatges que es mouen en les ombres.
Així, El silencio del pantano ens mostra la superfície, on tot sembla en ordre, per després accedir al subsòl, ple d'espècies verinoses, on trobem matriarques de la droga, polítics comprats, psicòpates que exerceixen de justiciers i matons turmentats. La descripció de la flora i la fauna autòctona de la regió resulta tan precisa com contundent. Però potser, l’assoliment més gran de Vigil és imprimir incomoditat en cada seqüència, compondre un microcosmos d'una enorme ambigüitat en el qual els personatges es mouen com animals engabiats en una espiral de persecució apassionant i emparentar la seva proposta amb el thriller coreà a través no només de l'estilització en la posada en escena, sinó també a través de la plasmació d'una violència tan seca com visceral i brutal.
Beatriz Martínez – Elperiodico.com |