RICHARD JEWELL

Direcció: Clint Eastwood Guió: Billy Ray País: EUA Durada: 131 min Any: 2019 Gènere: Drama Interpretació: Paul Walter Hauser, Sam Rockwell, Kathy Bates, Jon Hamm, Olivia Wilde, Wayne Duvall, Dexter Tillis, Desmond Phillips, Nina Arianda, Ian Gomez, Randy Havens, Mike Pniewski, Niko Nicotera, Dylan Kussman, Beth Keener, Billy Slaughter, David Shae, Shiquita James, Deja Dee, Kendrick Cross, Jill-Michele Melean, Mitchell Hoog, David Lengel, Marc Farley, Victoria Paige Watkins, Charles Green, Shawn Weston Thacker Música: Arturo Sandoval Fotografia: Yves Bélanger Distribuïdora: Warner Bros Entertainment Estrena a Espanya: 01/01/2020


No recomanada per a menors de 12 anys

Doblada en castellà

SINOPSI

Richard Jewell era un guàrdia de seguretat als Jocs Olímpics d'Atlanta el 1996, que va descobrir una motxilla amb explosius a l’interior i va evitar un nombre més gran de víctimes en ajudar a evacuar l'àrea poc abans que es produís l'esclat. Al principi se’l va presentar com un heroi la intervenció del qual va salvar vides, però posteriorment en Jewell va passar a ser considerat el sospitós número u i va ser investigat com a presumpte culpable..


(FilmAffinity.com)
CRÍTICA

 

Per als que entenguin la recerca de la veritat com una baralla a la contra

Les millors pel·lícules de Clint Eastwood comencen abans del principi. Serveixi com a exemple un extraordinari Paul Walter Hauser, aquí una mena de contraplà de caricatures com Paul Blart, el superpoli de centre comercial, el Seth Rogen de Cossos de seguretat o qualsevol personatge de la delirant saga Supermaderos, en la seqüela de la qual va intervenir. Per al director, l'actualitat és el reflex distorsionat d'una comèdia gamberra en què els personatges pateixen els envits d'un destí inclement, on les rialles es congelen contra la paret de la mirada dels altres.

A partir d'un article de Marie Brenner, Eastwood i el guionista Billy Ray recullen la història real d’en Jewell, un guàrdia de seguretat que va ser culpat injustament d'un atemptat dut a terme el 1996, i la seva lluita per netejar el seu nom. Després d'una obra major com Mula (2018), el resultat corre el risc de ser prejutjat de rutinari, i això seria un error. Som davant d'un exemple més de com l'autor parteix d'un fet passat per reflexionar amb amargor i contundència sobre un present sinistre, i dir unes quantes coses sobre la figura de l'heroi -tornada a Sully (2016) i la fallida 15:17 Tren a París (2018)-, el sentit del deure, la responsabilitat de la premsa i el linxament de la torba vista com a conjura de necis. La pel·lícula té el mèrit insubornable de no reflectir aquest calvari íntim amb les maneres del biopic en ús, de desestimar els trucs de l’emocionalisme que critica; molt al contrari, la seva història s'articula en forma d’odissea íntima, coleguil i familiar, d'esquena a la massa enfurismada.

La seva mirada, transparent i humaníssima, mai resignada, posseeix la virtut de convèncer i commoure més enllà del filtre deformant de la ideologia. El resultat és una obra perdurable i polièdrica, narrada amb un ferm pols clàssic, capaç d'extirpar la veritat incòmoda de cada gest i cada frase d'uns éssers que són, abans de res, supervivents quotidians d'una realitat tentacular, però al mateix temps dotats d’una rara noblesa que estremeix. I de quina manera.

El millor: la simbiosi entre Rockwell i Paul Walter Hauser.

El pitjor: la, una mica forçada, redempció de cert personatge.

Pablo Vázquez – Fotogramas.es


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: