L’Anne (Trine Dyrholm) és una advocada d'èxit que, aparentment, viu una vida perfecta amb el seu marit Peter (Magnus Krepper) i les seves filles bessones. Serà amb l'aparició del seu fillastre adolescent Gustav (Gustav Lindh) quan tot es posarà de cap per avall en l'harmoniosa vida de l'Anne. El que en un principi sembla ser una acció alliberadora per a ella aviat es convertirà en una relació de poder i traïció, que tindrà conseqüències devastadores.

(Sensacine.com)

30/01/2019 - Trine Dyrholm enlluerna amb la seva interpretació en l'audaç i exuberant drama de Mai el-Toukhy, que es projecta a Rotterdam i Sundance

Reina de corazones, un drama amb una temàtica sexual i moltíssim glamur de Mai el-Toukhy, és el tipus de cinta que ja ningú s'atreveix a fer des de l'últim treball d'Adrian Lyne, Infiel, i podria haver estat fàcilment un altre plaer culpable, amb emocions a flor de pell i luxosos interiors de disseny nòrdic. Però no ho ha estat, i podem atribuir-li el mèrit a una persona: la mestra de la interpretació Trine Dyrholm, que s'ha convertit en el tipus d'actriu sense por que eleva qualsevol material amb la seva sola presència. Projectada a Sundance i a continuació a la Competició Big Screen del Festival Internacional de Cinema de Rotterdam, Reina de corazones no és una excepció, i fins i tot podria figurar entre les seves millors interpretacions fins ara.

Sembla difícil de creure com és d’aconseguida la interpretació de l’Anne, una advocada d'èxit, feliçment casada i amb el tipus de casa i família perfecta que només es veuen a Dinamarca, i que comença una aventura amb un menor, en Gustav (Gustav Lindh), l’angoixat fill del seu marit (Magnus Krepper). El-Toukhy no sembla pas interessat en els motius que la impulsen a això, i esbossa únicament la creixent frustració de l’Anne amb una feina amb molta responsabilitat i les seves trobades diàries amb nois que reben pallisses i víctimes de violacions, als quals ningú creu. Pot ser impetuosa, com exemplifica clarament el seu enfrontament amb un depredador sexual després que aquest rigui en escoltar el veredicte de "no culpable". Però no saber exactament què motiva aquesta dona, una persona que sens dubte sap que no ha de fer una cosa així, és part de la diversió.

I també és divertit perquè, encara que tot el que la cinta mostra (de manera força explícita) sigui molt qüestionable, Reina de corazones és una classe magistral en com filmar una atracció física naixent. Des de frecs tímids mentre intenten trobar el lloc perfecte per al "tatuatge més petit de món" fins al sexe, que resulta veritablement sexy, fent que tot sigui encara més confús, aquesta és una forma interessant de construir un personatge que va a la deriva tot i tenir la vida resolta. Dyrholm és una actriu que pensa, i és molt fàcil sentir els seus pensaments en aquesta pel·lícula, ja sigui quan balla a ritme de "Tainted Love", de manera massa suggerent per al dinar relativament formal en què es troba, o quan ja no està satisfeta amb el bec cortès que li dona el seu marit. "Conec el sistema", diu en un moment donat, i això no li impedeix cridar, tan poderosa i desesperada com la reina homicida d'Alícia al país de les meravelles, "Que li tallin el cap!"

Però encara que May el-Toukhy no aconsegueixi evitar el gir al melodrama en una part més avançada de la pel·lícula, ni les rialles que suscita veure la típica escena en la qual un personatge arriba massa d'hora a casa, la realitzadora sap com mantenir viu l'interès i fer que el cor faci un salt, com en l'escena en què l’Anne compra al Gustav un ordinador nou "per fer la feina" just després d'haver-se ficat al llit amb ell per primera vegada. "Què et sembla la Reina?", seguia el relat de la Carroll, que l’Anne llegeix a les seves filles (que no saben res). "'No m'agrada gens', va dir l’Alícia. 'Ella és tan...'. Just llavors, es va adonar que la Reina estava darrere d'ella, escoltant, així que va dir, "...bona jugant, que no val la pena acabar la partida'. La Reina va somriure i va seguir el seu camí". Ben dit.

Marta Balaga – Cineuropa.org