Si alguna cosa no se li pot dir a Guy Ritchie és que oculti el tipus de cinema que li agrada fer. Des que va dirigir Lock & Stock i Snatch. Cerdos y diamantes el director britànic s'ha consolidat com un dels millors referents del que podríem anomenar cinema gamberro. Ja ho sabeu, trames divertides, molta droga, gàngster elegants i dones fatals. Tot això maridat amb constants moviments de càmera, humor, un guió ple de trampes i una violència que està molt a prop del surrealisme.

Si oblidem evidents desastres com Barridos por la marea o Rey Arturo: la leyenda de Excalibur, Ritchie s'ha mantingut força fidel a aquest estil desenfadat i desinhibit que caracteritza la seva obra. I això també ha estat molt present en la seva magnífica revisió sobre el clàssic de Sherlock Holmes o en la seva recent adaptació d’Alladin.

Gàngster gamberros

L'estrena de The Gentlemen: los señores de la mafia ens torna al gènere en el qual realment se sent còmode Guy Ritchie. Acció, violència i molt d'humor. Es tracta d'una història clàssica de màfia en què un capo de la droga intenta vendre el seu imperi de marihuana a una dinastia de multimilionaris procedents d'Oklahoma. A poc a poc la trama s'anirà embolicant i acabarà sent una divertida amanida de trets en què res és el que sembla.

La cinta comença molt bé, amb uns crèdits i una banda sonora que des del minut u ens submergeix en una història bastant interessant. The Gentlemen: los señores de la mafia és una d'aquelles pel·lícules en què si parpelleges et pots perdre alguna cosa interessant. Tot té un to molt accelerat, amb diàlegs i seqüències que busquen impressionar l'espectador. És una cinta desenfadada, divertida, potser el millor exponent de cinema espectacle amb crispetes.

Encara que siguem clars, Guy Ritchie construeix una cinta plena de trampes, girs i piruetes narratives. Cal veure la història sense complexos, buscant passar una bona estona plena d'acció i trets. Només així podem obviar les costures i trucs que defineixen la coberta de la pel·lícula. Hem vist tantes vegades aquest tipus d'històries que és difícil sentir-se impressionat, si bé tots els recursos de metallenguatge que utilitza funcionen molt bé.

Cal reconèixer que la cinta funciona gràcies a un impecable càsting encapçalat per Matthew McConaughey, Charlie Hunnam i uns sorprenents Colin Farrel i Hugh Grant. Aquest últim possiblement en un dels seus millors papers des de fa anys. Hugh Grant funciona molt bé fora de la comèdia romàntica, i sembla que a poc a poc comença a donar-se a conèixer. La realitat és que tots junts creen una mena de laberint, ple de trampes i girs.

The Gentlemen: los señores de la mafia agradarà molt a tothom que vagi al cinema amb ganes de passar-s’ho bé. Pocs directors entenen millor l'acció que Guy Ritchie. Poques cintes es gaudeixen tant al costat d'unes bones crispetes.

Vicente Sánchez – Dodmagazine.es