LAS NIÑAS BIEN

Direcció: Alejandra Márquez Abella Guió: Alejandra Márquez Abella, Monika Revilla (llibre: Guadalupe Loaeza) País: Mèxic Durada: 93 min Any: 2018 Gènere: Drama Interpretació: Ilse Salas, Flavio Medina, Cassandra Ciangherotti, Paulina Gaitan, Johanna Murillo, Jimena Guerra, Anajosé Aldrete Echevarria, Pablo Chemor, Claudia Lobo, Diego Jáuregui, Daniel Haddad, Rebecca de Alba Música: Tomás Barreiro Fotografia: Dariela Ludlow Distribuïdora: Vercine Estrena a Espanya: 8/11/2019

Apta per a tots els públics
Versió original en castellà

SINOPSI


La gran crisi que va tenir lloc el 1982 va afectar de manera significativa Mèxic. La Sofia (Ilse Sales) és una dona rica, de classe alta i benestant que amb el seu grup d'amigues del club de tennis haurà de dir adéu als seus luxosos excessos. La Sofia haurà de guardar les aparences davant les persones del seu entorn, i haurà d'aprendre per les males el valor dels diners i desenvolupar la seva consciència de classe.

(Sensacine.com)

 

CRÍTICA

 

'Las niñas bien': el crepuscle dels déus

La caiguda en desgràcia de l'alta societat no és un fet aliè al cinema. Han estat molts els realitzadors que s'han atrevit a mirar la descomposició de la classe privilegiada, aquella que se sentia impune davant d'una realitat inhòspita. Normalment això se sol veure des d'una vis còmica, amb certa mirada satírica, ja que es tracta de persones amb les quals el públic no sol empatitzar, sinó al contrari, el seu descens als inferns sol provocar certa sensació de justícia a qui ho veu.

Alejandra Márquez Abella, en el seu segon llargmetratge, juga amb l'estètica i el tema, d'una forma que atrau el públic, per després mostrar un to completament oposat al que aparentment hauria de tenir la seva proposta. Las ninas bien, premi al millor llargmetratge iberoamericà, com també al millor guió i al millor muntatge en la 22a edició de Festival de Cinema Espanyol i Iberoamericà de Màlaga, enganya en la seva cobertura, que li dona aparença d'un elegant pastís red velvet d'un saló de te de l'elegant barri de San Ángel, per mostrar, realment, que darrere d'aquest embolcall de color pastel hi ha una tèrbola realitat i que el dolç està en plena fase de descomposició.

Crònica d'una caiguda en desgràcia
La cinta està ambientada en el Mèxic d'inicis dels anys 80, durant els últims anys de govern de José López Portillo, famós per haver governat amb nepotisme i haver deixat el país en una greu crisi econòmica. Basada en el llibre de relats homònim de Guadalupe Loaeza, Márquez Abella també signa el guió d'una crònica d'un ocàs anunciat, posant el focus principal en el paper de la Sofia (magníficament interpretada per Ilse Salas i el que pot ser el seu paper més important com a actriu), que exemplifica el paper de la dona mexicana de l'alta societat, en ser la perfecta dona objecte la vida de la qual està destinada a ser la ideal amfitriona, que queda amb les seves amigues per prendre còctels al club de camp mentre critica altres conegudes.

Márquez Abella tenia l'oportunitat ideal de crear una comèdia que demostra que "els rics també ploren" però això hauria estat caure en el tòpic i en una proposta que estaria entre el cinema feel-good (en el millor dels casos) o en una proposta xarona i comercial (en el pitjor dels casos). Però la cineasta fuig per la tangent, mostrant l'autèntic drama real de tenir-ho tot, de creure’s l'amo del món i veure com aquest castell de cartes s'ensorra.

Un magnífic llargmetratge
Ho fa amb molt de respecte pels seus personatges, amb els quals és molt complicat empatitzar, encara que això no és el que busca la directora potser, ja que es pot veure com l'instint de la fugida cap endavant persisteix en una situació en la qual l'ésser humà acaba mostrant el seu costat més salvatge de la manera més imprevisible. Encara que ells, els barons de la casa, tenen un paper essencial en la trama, la realitzadora sap posar el focus en aquestes dones objecte que veuen com aquest món, en el qual eren subjectes completament dependents i oprimits, cau, i les obligant a despertar-se d’aquesta realitat fantasiosa i mirar cara a cara una situació adversa.

Anant a la manera més extrema, Las niñas bien és una mena d’El ángel exterminador en camp obert, mostrat des d'un punt de vista femení, en tots els sentits. El seu tram final és digne d'una òpera wagneriana, en la qual els déus acaben sucumbint al seu propi destí. Sent una mica maliciosos, és el que s'hauria esperat de la Roma d'Alfonso Cuarón, ambientada just una dècada abans. Márquez Abella signa una obra brutal, fascinant i que mostra el bon estat de salut que té actualment el cinema mexicà independent.


Miguel Ángel Pizarro – ecartelera.com

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: