Per als entusiastes de la comèdia fantàstica

El de l'intercanvi de cossos no és un tema original, però, com el dels viatges en el temps, constitueix una sempre atractiva vessant del gènere fantàstic. N’hem vist múltiples i molt variats exemples: Dudley Moore i Kirk Cameron (pare i fill), Jamie Lee Curtis i Lindsay Lohan (mare i filla), Rob Schneider i Rachel McAdams (dos desconeguts) o Ryan Reynolds i Jason Bateman (dos amics amb la bufeta a rebentar) han protagonitzat comèdies de la membrana de Cariño, yo soy tú, on són dos amants, en Pierre (casat i amb fills) i la Pénélope (a punt de casar-se amb un amic íntim d’en Pierre i la seva dona), qui intercanvien els seus cossos després d'una nit d'amor en un iot i a causa d'una màgica purpurina caiguda en l'atmosfera: ¿hauran tingut en ment Chiche i els seus guionistes El increible hombre menguante (Jack Arnold, 1957)?

La pel·lícula explota la premissa en una cascada de situacions extremes, tòpiques unes i altres de més relleu (el millor són les escenes en què cadascun dels protagonistes descobreix el plaer de la masturbació en el seu cos desconegut), portades amb ritme acceptable i dins d'un metratge raonablement humà. En el paper d'home ficat en un cos de dona, Louise Bourgoin, la bonica heroïna d'Adèle y el misterio de la momia (Luc Besson, 2010), té moments divertits, encara que no arriba a la grandesa d'Ellen Barkin, en idèntic embolic, a Una rubia muy dudosa (Blake Edwards, 1991).