2019.09.18 - L'adaptació de Justin Kurzel de la novel·la de Peter Carey, guanyadora del premi Booker, és un relat fictici sobre la vida i els delictes de l'australià Ned Kelly |
Austràlia, 1867, i un subtítol ens adverteix que res del que veurem és real. L'adaptació de Justin Kurzel de la novel·la de Peter Carey guanyadora del premi Booker és, igual que el llibre, un relat fictici sobre la vida i els delictes comesos per l'australià Ned Kelly. True History of the Kelly Gang, que s'ha projectat a la secció Gala del Festival de Cinema de Toronto, és una invitació a un món de personatges volàtils i cavalls bojos, narrada en forma de pel·lícula de terror psicològic i fantàstic, i dividida en tres parts.
És una experiència visceral que desafia la realitat. Kurzel combina els problemes familiars de Snowtown (2011) amb l'atmosfera inquietant de Macbeth, pel·lícula amb la qual va competir a Canes el 2015. Hi ha elements de Stanley Kubrick, com l'èmfasi en la confusió emocional i un protagonista picardiós.
Acompanya les imatges una banda sonora que inclou l'èxit de Sex Pistols "God Save The Queen" i una cançó diegètica, "Constable C**t". La música crea una atmosfera punk, que combina l'excentricitat de la banda i l'actitud condemnatòria cap a l'autoritat.
És una història de primers amors, rivalitats trencades i amistats íntimes. Els membres de la banda guanyen diners en combats professionals de boxa amb el mateix entusiasme que mostra el boxejador irlandès Conor McGregor. El component d’homoerotisme a les escenes de lluita i el culte al cos recorda el Club de la lucha, de David Fincher.
La pel·lícula conté moltes sorpreses i hi ha un cameo de Russell Crowe, que interpreta el mentor criminal d’en Ned en la primera part, "Boy". L'espectacular presència de Crowe serveix per recordar-nos que una vegada va ser l'estrella de cinema més important del món. Ell pren l’infant Ned i persuadeix l'home que hi ha en ell.
Kurzel crea empatia amb Kelly a la secció dedicada a la seva infantesa, on és interpretat per Orlando Schwerdt. La seva mare (Essie Davis) es prostitueix per diners. El pare d’en Ned (Ben Corbett) observa satisfet mentre un sergent abusiu (Charlie Hunnum) fa valer el seu penis. Aquesta educació brutal, combinada amb l'atmosfera tensa, fa que sentim alleujament quan és venut i allunyat dels seus pares.
En Ned torna a casa de la seva mare uns anys després. Ara és un home interpretat per George MacKay en la millor interpretació de la seva carrera, on transmet una bogeria controlada. Es fa amic i es baralla amb el policia Fitzpatrick (Nicholas Hoult). Els troncs d'arbres cremats i les barraques abandonades serveixen com a recordatori que el perill aguaita a tot arreu. La relació d’en Ned amb les dones és tensa i està plena de dificultats, ja que no pot escapar de l'espectre de la seva mare. Com a conseqüència, tria una dona amb un passat dolorós i foscos secrets.
A mesura que avança la pel·lícula, Kurzel posa menys èmfasi en l'argument. Hi ha una espectacular escena de lluita, però el director australià està més interessat en la bogeria i en els extrems de la humanitat. Aquí és on MacKay es transforma com a actor i inunda la pantalla amb la seva presència. En resum, la batalla més important d’en Ned és amb si mateix. El moment en què es neteja el fang de la cara sembla un homenatge directe a Apocalipsis Now, de Francis Ford Coppola. La música es torna inconnexa i emfatitza la bogeria, ja que Kurzel fa servir True History of the Kelly Gang per investigar el que fa brutal a un home. Kaleem Aftab - Cineuropa.org |