Alemanya, començaments del segle XIX. Una època en què aquesta nació va exercir una gran influència en diferents branques artístiques, socials i culturals. L'argument se centra en els brillants i excèntrics científics Alexander von Humboldt (Albrecht Schuch) i Carl Friedrich Gauss (Florian David Fitz). Tots dos formen una parella una mica peculiar i alhora enlluernadora.

La parella de científics es caracteritza per posseir una sèrie de qualitats que combinen a la perfecció de cara a aconseguir el que es proposen, sempre mirant pel benestar de la societat i pel seu propi. La intenció del film és mostrar els esdeveniments més representatius i destacats de l'obra professional i de la vida personal dels dos protagonistes, posant l'accent en els detalls més curiosos del treball dels científics germànics.

L’ordre i la ciència

La curiositat mou la ciència

Certament la curiositat pel món en què vivim, pels elements que integren la realitat en què estem immersos, tot això en el seu conjunt és el veritable motor de la ciència. I això queda perfectament descrit en el llargmetratge Midiendo el mundo. Es tracta de l'adaptació cinematogràfica de l'èxit de ventes La medición del mundo de l'escriptor Daniel Kehlmann. Ens trasllada fins a Alemanya a principis del segle XIX on dos jovenets es trobaran en un dinar davant del duc de Brunswic. Es tracta de dos grans científics: el matemàtic Carl Friedrich Gauss i l'investigador Alexander von Humboldt. A partir d'aquest moment, les seves vides i trajectòries discorreran en paral·lel.

Dues formes de veure la ciència

El film ens mostra dos tipus de científics totalment diferents, tant en el seu origen, humil (Gauss) o burgès (Humbold), com en la seva forma d'analitzar la realitat, un mitjançant una anàlisi introspectiva(Gauss) i l'altre exploratòria (Humbold). L'espectador al final del film podrà arribar a la conclusió que tan científic és aquell que està només davant el seu paper i ploma com el que està viatjant, observant i mesurant la natura. I el fet és que perquè el cos del saber es revolucioni i avanci els necessita tots dos. Curiosament tots dos acabaran sols, absolutament menyspreats pel poder polític.

Un correcte resultat

L'espectador assisteix a un duel entre Daniel Kehlmann, autor del llibre i responsable de l'adaptació de la novel·la, i Detlev Buck, el realitzador. El resultat és que finalment obté més pes la narrativa que el contingut. Buck crea imatges molt belles, de gran força, transicions imaginatives, sempre té cura de l'enquadrament, dirigeix ​​molt bé els actors o ens mostra fets a càmera ràpida perquè puguem admirar la bellesa de la natura. A més, fa servir eficaçment recursos com l'animació per il·lustrar idees. El problema esdevé en el to de l'intent de Kehlmann per satiritzar la societat del moment que eren incapaços d'entendre a aquestes dues ments tan brillants.

Alfredo Manteca – videodromo.es