2019.05.19 - CANES 2019: Christophe Honoré presenta un conte conceptual reflexiu, inventiu, divertit i molt ben executat sobre una crisi conjugal després de 25 anys de matrimoni

"No es pot enganyar el marit amb el marit": Chambre 212, la nova pel·lícula de Christophe Honoré presentada a la secció Un Certain Regard de la 72a edició de Festival de Canes, inclou diverses frases d'aquest estil, envoltades d’un ritme ràpid i amb diàlegs divertits. Cal aclarir que el cineasta francès ha decidit abordar mitjançant la comèdia psicològica un tema, la crisi conjugal greu, que pot donar lloc al vodevil, a l'hivern dels desitjos, més que als records de la primavera en parella; una doble cara que el director s'ha pres molt seriosament, component una pel·lícula conceptual on dues versions del marit conviuen de comú acord, una jove i una altra vella. Aquest distanciament de la realitat ofereix un vast terreny lúdic i d'enllaç per al cineasta, que aprofundeix amb una lleugeresa beneficiosa (i bastant mordaç) en temes que molts haurien convertit en drames depriments.

La pel·lícula s'inscriu en el pas aparentment relaxat de la Maria (Chiara Mastroianni), una esposa que col·lecciona amants, entre els quals hi ha un dels seus alumnes (és professora d'història de la justícia i dels procediments a París). En Richard (Benjamin Biolay), el marit de la Clara, troba un SMS molt explícit i descobreix l'engany. Després d'haver intentat relativitzar, en va, l'aventura ("És només una activitat sexual gratificant"), la Maria fica el dit a la nafra ("Fa anys que semblem germans. Aquestes petites històries són necessàries per continuar després de 25 anys") i empitjora l'ambient: "He desaprofitat els millors anys de la meva vida amb una persona deshonesta", li etziba en Richard. La Maria decideix instal·lar-se a l'hotel de davant i, quan es desperta, el Richard de 25 anys està al seu costat (Vincent Lacoste) i al corrent de la situació del seu jo més longeu, que vegeta en roba interior a l'apartament de davant. La situació es complica més quan apareix Irène Haffner (Camille Cottin), el primer gran amor d’en Richard, que va desaparèixer quan ell es va casar amb la Maria però que veu en la separació l'oportunitat perfecta per recuperar el seu antic amant. I parlant d'amants, també apareixeran la mare i l'àvia mortes de la Maria amb la llista de tots els homes amb els quals va enganyar el seu marit ("T'has ficat al llit amb més homes que totes les dones de la teva família en cinc generacions"). A més, aquests mateixos amants apareixeran alhora en un moment donat, acompanyats del jove amant actual (Harrison Arevalo), i precedits per un personatge que encarna La Voluntat (Stéphane Roger) de la Maria, que intenta posar ordre en aquest batibull.

Amb un guió on flueixen amb facilitat les guerres creuades, Christophe Honoré explora amb gràcia i sota diverses facetes l'envelliment amorós (que, com el vi, pot perdre el seu sabor o millorar), la nostàlgia de la joventut física i psicològica i el reflex dels actes individuals. La pel·lícula, protagonitzada per una excel·lent Chiara Mastroianni, és un brillant exercici d'estil, el defecte de la qual és també una virtut, ja que la caixa d'eines acaba dominant una mica el contingut i alterant l'estil del conjunt.