‘Hipócrates’: Diagnòstic: sanitat

Hipócrates gira al voltant dels metges d'un hospital i té com a fons el dolor dels malalts. Parla de les decisions que aquests metges prenen per evitar el sofriment dels seus pacients, almenys per pal·liar-lo. De l'angoixa de desconnectar una màquina perquè no hi ha res a fer; del drama d'un diagnòstic equivocat, de la desídia que fomenta la crisi del sistema sanitari. Aquesta crisi que fa que res funcioni com hauria de funcionar, començant per alguns professionals. Pocs, és veritat. Perquè Hipócrates parla, sobretot, de l’entrega sense descans de molts d'ells.

Hipócrates, doncs, se centra en el mateix que tantes altres pel·lícules i sèries de metges i hospitals. Però el seu valor, la singularitat que fa especial el film de Lilti, és que no recorre a l'èpica de les bates blanques. Tampoc al melodrama fàcil. I es queda tan lluny de la fatuïtat com de l'altre extrem: la condemna total.

Perquè Hipócrates parla des del coneixement –Lilti és metge– de tot això que anomenem sanitat pública. De les decisions que s'han de prendre i dels conflictes que giren al seu voltant. Així aconsegueix arribar una mica més enllà: a la convivència grinyolant d'uns i altres, dins del sistema, amb el dolor dels altres.

El film explica la història de Benjamin (Vincent Lacoste), un jove que comença com a resident a l'hospital que dirigeix ​​el seu pare, una cosa important. Com és important la trobada amb un col·lega que arriba d'Algèria.

L'hospital és pràcticament l'únic escenari. Tan realista com ho són aquests passatges subterranis pels quals accedeix Benjamin al seu primer dia de feina; túnels llòbrecs com aquells que connectaven, abans de la seva remodelació, el molt barceloní hospital de Sant Pau. Però alguna cosa més que aquests túnels fa d'aquest hospital una cosa real. Potser que Lilti s'aproxima, a Hipócrates, a un diagnòstic de la malaltia que corroeix la sanitat pública, tant aquí com a França. Però ho fa sense deixar de mirar el malalt amb afecte, fins i tot amb comprensió. Com el metge que és.