Els pilars de la família

La segona pel·lícula de Gustavo Pizzi és la vida mateixa

Quan l'equilibri d'una família depèn d'uns quants fils amb prou feines enganxats, però suficients en la seva inestable fortalesa, fins i tot una gran notícia pot desbaratar l'edifici. Sobretot, si aquesta llustrosa novetat afecta el pilar fonamental de l'harmonia: la força sobrehumana d'una mare.

És la batalla diària d'una família de classe mitjana del Brasil. A la qual se li obre l'horitzó quan el fill gran, tot just un adolescent, gran porter d'handbol, fitxa per un equip professional d'Alemanya. Però a la qual paradoxalment se li esquerden els fonaments, com a la seva pròpia casa física, que cau a trossos com una metàfora de la situació interior de cadascun dels seus habitants. Siempre juntos (Benzinho), segona pel·lícula de Gustavo Pizzi, és la vida mateixa: les seves penalitats, la seva espontaneïtat, els seus esclats de ràbia, de rialles i de llàgrimes. I el director brasiler ho filma amb naturalitat i amb gust.

La complicada naturalitat de plans on hi ha no menys de cinc persones, totes en moviment, bona part d'elles parlant (o rient, o cridant), i on no hi ha xoc ni disfunció sinó el perfecte quadre del tirar cap endavant. I l'elegància formal d'una intensa fotografia que encén els colors, com els membres d'una família en combustió, a punt d'esclatar per l'efecte d'algunes de les seves metxes ardents: la mare a qui li cau el món quan el nen dels seus ulls se’n va a triomfar a l'altre costat del món; el pare a qui la seva feina com a propietari d'una petita papereria no li augura un gran futur; la germana fugida dels maltractaments del seu marit, que, amb el seu fill petit, ha acabat instal·lada en una llar on ja hi ha tres nens més i un oceà de feliç desesperació capaç d'ofegar a qualsevol. I llavors arriben els errors d'una vida sense manual d'instruccions.

Pizzi hi afegeix a més bonics detalls de posada en escena i muntatge, com unes formidables músiques de contrast, felices per a moments d'amargor, que afegeixen complexitat a un univers d'una enorme transcendència, però exposat amb tanta franquesa com senzillesa. Biznaga d'Or a la millor pel·lícula llatinoamericana al Festival de Màlaga, Siempre juntos, capitanejada per la superba actriu Karine Teles, és directa com la tendresa i sembla impossible que no provoqui a la sala el mig somriure de qui sap com de bonica i terrible pot ser la vida.