LA HIJA DE UN LADRÓN

Direcció: Belén Funes Guió: Belén Funes, Marçal Cebrian País: Espanya Durada: 102 min Any: 2019 Gènere: Drama social Interpretació: Greta Fernández, Eduard Fernández, Àlex Monner, Frank Feys Fotografia: Neus Ollé Distribuïdora: BTeam Pictures Estrena a Espanya: 29/11/2019


No recomanada per a menors de 12 anys
Versió original en castellà

SINOPSI

La Sara (Greta Fernández) ha estat sola tota la vida. Amb 22 anys i un nadó de sis mesos, la Sara té molt clar el que vol: treballar, recuperar la seva parella i formar una família normal amb el seu germà petit i el pare del seu fill. L'única cosa que li impedeix aconseguir-ho és el seu pare. Tot es complica quan el Manuel (Eduard Fernández) qui, després d'anys d'absència i una llarga estada a la presó, decideix reaparèixer en la vida de la seva filla. La Sara sap que ell és el principal obstacle per dur a terme els seus plans i pren una decisió difícil: allunyar-lo d'ella i del seu germà.

(Sensacine.com)
CRÍTICA

 

Belén Funes atrapa l'audiència amb el seu epidèrmic acostament al present d'una mare jove, que ha de bregar amb la seva solitud, amb un pare conflictiu i amb les seves mancances afectives

El cas Belén Funes constituiria un excel·lent material per analitzar els mecanismes que es posen en funcionament per construir aquest concepte intangible, però bastant present en els nostres dies, anomenat expectació. Apadrinada des del seu primer curtmetratge per Isabel Coixet, aclamada amb el segon pels festivals especialitzats, ja des de la gestació del seu primer llargmetratge va començar a parlar-se’n amb un entusiasme poc habitual al cinema espanyol: una jove cineasta catalana -semidesconeguda- estava en el focus de mitjans, certàmens i cinèfils. Per fi, s'ha pogut veure, dins de la Secció Oficial a concurs del 67è Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastiàl'anhelat film d'aquesta intel·ligent, sensible i inquieta directora i, sense defraudar els pronòstics, s'ha situat al capdavant de les travesses per rebre aquest dissabte, en la cerimònia de clausura, un o diversos premis. Però... realment mereix tants víctors La hija de un ladrón?

El seu argument -escrit per la directora al costat de Marçal Cebrián- és senzill i breu: la Sara, a la vintena primerenca, té un nadó i comparteix llar amb una altra mare, en un pis cedit pels serveis socials. Busca feina sense parar, treballa en tot el que pot i intenta ressuscitar la relació amb el pare del seu fill. A la vegada, vol fer-se càrrec del seu germà petit, ingressat en un centre escolar. Un dia es troba el seu pare i la seva primera reacció és sortir corrent: perquè entre ells no hi ha bona sintonia ni, sembla, gaire afecte.

Sobre aquestes circumstàncies, Belén Funes ha aixecat una pel·lícula que, a força de detalls i pinzellades, va construint la realitat d'una dona lluitadora que ha de bregar no només amb la precarietat laboral en una Barcelona d'extraradi, sinó també amb un passat familiar tòxic que li pesa com un llast: la figura d'un progenitor amb tèrbol passat exercirà una nova i gran tensió sobre la Sara, qui no desitja tenir contacte amb un home que sembla haver-li fet mal.

Funes aposta totes les fitxes de la seva pel·lícula al suggeriment, al naturalisme i al fora de camp. L'espectador mai descobrirà què va passar abans, en la infància de la protagonista, ni sabrà amb certesa per què aquest pare resulta tan poc beneficiós tant per a ella com per al seu altre fill. Però no és fàcil trencar vincles de sang, perquè -com afirma la Sara- "No puc oblidar-me d'ell: el porto a la cara".

La càmera a La hija de un ladrón s'enganxa com una paparra a la seva protagonista i no se’n separa ni en moments quotidians i íntims, com la higiene corporal o l'alimentació diària, aconseguint que l'espectador acompanyi -i la comprengui- de prop una dona desesperada per mitigar la seva solitud, recuperar l'amor, evitar repetir els errors del seu progenitor i no defallir en la seva fugida constant, en un món que li exigeix massa. I tot això ho aconsegueix transmetre Funes, amb contenció i sense excessos melodramàtics, com una avantatjada admiradora dels germans Dardenne. El públic de Sant Sebastià ha aplaudit aquesta proposta, ara només falta comprovar si ho farà també el jurat que presideix Neil Jordan.

Alfonso Rivera – Cineuropa.org

 


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: