LOS 50 SON LOS NUEVOS 30

Títol original: Marie-Francine Direcció: Valerie Lemercier Guió: Sabine Haudepin, Valerie Lemercier País: França Durada: 95 min Any: 2016 Gènere: Comèdia Interpretació: Valerie Lemercier, Denis Podalydès, Patrick Timsit, Philippe Laudenbach, Xavier Lemaître, Hélène Vincent Fotografia: Laurent Dailland Distribuïdora: Caramel Films Estrena a Espanya: 15/06/2018


Apta per a tots els públics
Doblada en castellà


SINOPSI

El marit de Marie-Francine l'acaba d'abandonar per una dona més jove. Això, afegit al fet que resulta ser un destorb a la feina, obliga Marie a tornar a casa dels seus pares, amb 50 anys... Allà, els seus pares tornaran a tractar-la com una nena i la posaran a treballar a la seva botiga de cigarrets electrònics. Allà coneix Miguel, que es troba en la mateixa situació, encara que no s'atreveix a explicar-ho a Marie.

(Sensacine.com)

CRITICA

‘Los50 son los nuevos 30’: Drama amb salsa de comèdia

«L'arrencada és dramàtica, el desenvolupament amarg i el desenllaç conté aquests retocs del fals consol. No està gens malament per ser, descaradament, una comèdia»

L'arrencada és dramàtica, el desenvolupament de l'argument explora un fons molt amarg i el desenllaç conté aquests retocs del fals consol, que és amb el que se sol maquillar el desconsol. No està gens malament per ser, descaradament, una comèdia, i que a més funciona molt bé com a tal. La guionista, Valerie Lemercier, és també la directora, i ambdues, la protagonista, una dona que arriba als cinquanta perseguida per un tòpic, tan vital com cinematogràfic: perd la feina i el seu lasciu marit l'abandona per una altra dona més jove, i això l'obliga a tornar a casa dels pares (capítol a part mereix la quantitat d'humor i amargor que produeix la descripció infantiloide dels pares, i les seves vides paral·leles i per a lelos).

Un cop eixugades les llàgrimes jocoses per la situació grotesca, la pel·lícula canvia de color amb l'aparició del seu millor personatge, un cuiner portuguès, també en edat de merèixer..., millor sort, tan separat i tan ocupa a casa dels pares com ella, i que aporta alguns humors romàntics a la història i amaneix amb espècies variades la depressió de la protagonista. No és un humor fi, ni està ruixat amb grans moments ni salses apetitoses, però funciona amablement gràcies a la simpatia de l'actor que l'encarna, Patrick Timsit, i al fet rellevant que tots dos, ell i ella, estan molt lluny d'aquest model ensucrat de parelleta a la primavera: són moderadament lletjos però destil·len aquesta química imprescindible per situar-se prop d'ells i de les seves coses.

És evident que amb aquests fils argumentals, un cineasta de veritat t’amarga la tarda i et fa sentir tot el que té de fastigós la vida, la família, el sexe i les cuines dels restaurants, però afortunadament Lemercier passa un drap humit a «la realitat» i deixa aquesta pel·lícula entranyable, divertida i fins i tot optimista (una mica).

Oti Rodríguez Marchante – abc.com



    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: