‘Los50 son los nuevos 30’: Drama amb salsa de comèdia
«L'arrencada és dramàtica, el desenvolupament amarg i el desenllaç conté aquests retocs del fals consol. No està gens malament per ser, descaradament, una comèdia»
L'arrencada és dramàtica, el desenvolupament de l'argument explora un fons molt amarg i el desenllaç conté aquests retocs del fals consol, que és amb el que se sol maquillar el desconsol. No està gens malament per ser, descaradament, una comèdia, i que a més funciona molt bé com a tal. La guionista, Valerie Lemercier, és també la directora, i ambdues, la protagonista, una dona que arriba als cinquanta perseguida per un tòpic, tan vital com cinematogràfic: perd la feina i el seu lasciu marit l'abandona per una altra dona més jove, i això l'obliga a tornar a casa dels pares (capítol a part mereix la quantitat d'humor i amargor que produeix la descripció infantiloide dels pares, i les seves vides paral·leles i per a lelos).
Un cop eixugades les llàgrimes jocoses per la situació grotesca, la pel·lícula canvia de color amb l'aparició del seu millor personatge, un cuiner portuguès, també en edat de merèixer..., millor sort, tan separat i tan ocupa a casa dels pares com ella, i que aporta alguns humors romàntics a la història i amaneix amb espècies variades la depressió de la protagonista. No és un humor fi, ni està ruixat amb grans moments ni salses apetitoses, però funciona amablement gràcies a la simpatia de l'actor que l'encarna, Patrick Timsit, i al fet rellevant que tots dos, ell i ella, estan molt lluny d'aquest model ensucrat de parelleta a la primavera: són moderadament lletjos però destil·len aquesta química imprescindible per situar-se prop d'ells i de les seves coses.
És evident que amb aquests fils argumentals, un cineasta de veritat t’amarga la tarda i et fa sentir tot el que té de fastigós la vida, la família, el sexe i les cuines dels restaurants, però afortunadament Lemercier passa un drap humit a «la realitat» i deixa aquesta pel·lícula entranyable, divertida i fins i tot optimista (una mica).
Oti Rodríguez Marchante – abc.com |