2020.09.24 - Colorista, vital i alegre plaer culpable orquestrat per Nacho Álvarez -sobre cançons de Raffaella Carrà- que clama per assumptes tan importants com que per fer bé l'amor cal venir al sud

En la variada programació del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià no tot són experiments arriscats, intensitats exòtiques i documentals produïts per estrelles de Hollywood: també hi ha espai per a la festa, el moviment sexy i la conya. Aquí tenim, per demostrar-ho, en una sessió especial, la presentació del musical Explota explota, primer llargmetratge dirigit per l'uruguaià Nacho Álvarez que, com feia Mamma Mia! amb les cançons dels famosíssims Abba, ha emprat idèntica fórmula amb l'estrella italiana Raffaella Carrà, inqüestionable superdiva tant al seu país com a Espanya i Iberoamèrica.

Amb semblants ingredients, aquesta bomba calòrica de llum, nostàlgia i color no enganya: des que en la primera seqüència, dins d'un avió -que recorda Los amantes pasajeros de Pedro Almodóvar-, la protagonista (una entregada Ingrid García- Jonsson) es posa a cantar i ballar, després de la lògica sorpresa inicial, s'acaba acceptant que tenim al davant una mena de festa, una revetlla o un karaoke, amb coreografia de fons a càrrec de maques criatures dansaires.

Darrere d'aquest enrenou, poc importa la història que es narra, sobre una noia que abandona Roma i fuig a Madrid, on vol triomfar a la televisió culejant en els programes d'un sòsia de Valerio Lazarov (encarnat per Fernando Tejero). Divismes divins, censures ràncies, amistats per sempre, escabellats descompassats i romanços més o menys impossibles condimentaran un argument de comèdia romanticona que sucumbeix al poder pop i als ritmes arrabassats de la cèlebre salsera bolonyesa.

Per això, davant de semblant desafiament febril, al públic només li queden dues opcions: fugir renegant de la seva encantadora frivolitat, o capbussar-se alegrement en el seu dolce far niente, movent el cap des de la butaca al ritme d'himnes raffaellinos com Lucas, En el amor todo es empezar o Para hacer bien el amor.

I és que ja ho advertia fa anys un divertidíssim curtmetratge de Daniel Rebner, titulat Coolness, on un professor de l'assignatura de modernitat alliçonava aquells que volien ser fashion sobre què podien o no escoltar, vestir o llegir: quan detectava entre les seves pertinences un CD amb els èxits de Roxette, l’esbroncada cap al seu propietari no podia ser més incendiària; però, quan ningú l'observava, aquest talibà del trendy robava aquest disc, ocultant la seva passió secreta i inconfessable pels suecs.

Amb la Carrà passa el mateix i encara que alguns ho neguin, les seves cançons estan ja impreses indeleblement en el nostre ADN sonor: Nacho Álvarez ho sap, i aquest plaer culpable titulat Explota explota no fa més que treure’l de l'armari i cridar-lo -sense vergonya ni rubor- mentre celebra la seva "fantàstica, fantàstica aquesta festa" cinematogràfica.

Alfonso Rivera – cineuropa.org