31/01/2020 - Arriba a les sales espanyoles aquesta coproducció entre Cuba i Suïssa, que va competir al Festival de Màlaga i recrea un cas real d'amor lèsbic ambientat a l'illa caribenya al començament de segle XIX

Com van fer Isabel Coixet en la seva pel·lícula Elisa y Marcela o Rupert Thomson en la seva novel·la Nadie más que tú, el drama Insumisas, film dirigit pel cubà Fernando Pérez (Suite Habana) i la suïssa Laura Cazador, reconstrueix un cas real protagonitzat per dones avançades a la seva època, lliures, passionals i, com bé assenyala el títol de la pel·lícula, tan braves que van trencar motlles sexuals, convencions socials i cadenes mentals. Aquesta coproducció es va presentar a les darreres edicions dels festivals de Màlaga, Munic i Ginebra, entre d'altres, i aquest divendres, 31 de gener, arriba per fi a les sales espanyoles.

En el film de Coixet i en el llibre de Thomson, alguns dels seus personatges femenins dinamiten les arcaiques regles establertes -tant a Espanya com a França- amb un gest tan banal per a nosaltres avui dia com calçar-se uns pantalons. Aquesta peça de vestir, al començament del segle XIX, temps en què transcorre l'acció d’Insumisas, era un vestit reservat exclusivament als homes. Per això, si una dona es posava un vestit jaqueta, podia perfectament camuflar-se com algú del sexe oposat (ho hem vist també en films de Hollywood com La gran aventura de Silvia (1935), amb Katharine Hepburn, o a Yentl, de i amb Barbra Streisand, entre d'altres). Per a les comunitats més repressives i conservadores, només una ment malalta, pervertida o posseïda pel diable gosava vestir amb robes que socialment la situaven en un lloc que, socialment, no li pertanyia.

Enrique(ta) Faber, el personatge central d’Insumisas, és una d'aquestes valentes que es va atrevir a creuar aquella línia coercitiva per, primer, exercir la medicina (ofici per al qual només estaven -deien molts ignorants llavors- capacitats els mascles de l’espècie) i, després, viure un gran amor amb una altra dona (el lesbianisme era mereixedor dels càstigs més grans també). Eren, per tot això, temps lletjos, foscos i repugnants en una Cuba que encara carregava sobre les seves esquenes la xacra de l'esclavitud i els abusos del colonialisme espanyol.

Insumisas, amb força rigor en l'ambientació d'època i destil·lant certa aroma de cinema d'aventures, reconstrueix aquell cas real carregant sobre l'actriu francesa Sylvie Testud (vista recentment a Suspiria) la responsabilitat de donar credibilitat al seu difícil paper protagonista, ja que ha de semblar un cavaller tant a ulls dels cubans de l'època com davant la mirada del públic de la pel·lícula, cosa que de vegades no s'aconsegueix plenament i resta credibilitat a aquest drama històric carregat d'intensitat, reivindicació i violència.

Alfonso Rivera – cineuropa.org