2019.09.02 - VENÈCIA 2019: En la seva nova pel·lícula, Jan Komasa investiga la dinàmica social d'una petita comunitat que incorpora un nou sacerdot que amaga la seva veritable identitat

A Corpus Christi, projectada a la Giornate degli Autori del Festival de Cinema de Venècia, Jan Komasa se centra en un petit poble polonès per observar els seus conflictes, la seva mentalitat i la seva inclinació a ser influenciat per líders reals i ficticis. L’aliat més gran del director és el seu actor protagonista, Bartosz Bielenia, que sol treballar en el circuit de teatre polonès independent. Bielenia se submergeix en la psique del seu personatge i expressa la seva lluita interna mitjançant crispació i mirades penetrants. El seu carisma a la pantalla és impressionant. La història, molt ben escrita, planteja preguntes com "Per què les persones formen comunitats?" o "Per què intenten crear divisions entre aquests grups?"

El Daniel de 20 anys (Bielenia) té més passat que futur. Viu en un centre de menors sota una constant pressió i aclaparat per l'amenaça dels seus delictes, que tornen per turmentar-lo. El seu únic amic és un capellà violent i de ment oberta (Łukasz Simlat, de United States of Love). Si no fos un delinqüent juvenil, el Daniel seguiria els seus passos per convertir-se en sacerdot. El seu desig aviat es farà realitat però d'una forma inesperada, i també molt irònica. Quan el Daniel és enviat a fer un taller a un remot poble polonès, la seva fe canvia. Coneix una noia d'esperit lliure en una església local (Eliza Rycembel, de Nina), i li diu que és capellà. El que al principi era una broma es converteix en una feina: el Daniel ha de vestir sotana i predicar l'evangeli. A mesura que avança la història, descobreix un tràgic secret que devora la comunitat com un càncer. També fa nous aliats i enemics, i afronta els seus propis problemes. Com a espectador, vols pregar per ell i, alhora, presenciar la seva caiguda.

La història, basada en fets reals i escrita per Mateusz Pacewicz, té l'estructura efectiva d'una road movie commovedora i espiritual. El Daniel aconsegueix el que desitja però ha de patir les conseqüències. Com més es compromet a guiar el seu ramat, més se submergeix en les seves pròpies mentides i els problemes es fan cada vegada més grans. No obstant això, no pots afirmar si és un home penedit o només un impostor que gaudeix manipulant les persones.

Komasa, que abans va treballar en una superproducció sobre l'Alçament de Varsòvia (Warsaw 44), explora aquí els seus temes favorits: investigar les estructures socials i la lluita de classes, buscant l'equivalent secular de la congregació, la desconfiança envers l'autoritat i, finalment però no menys important, el desdeny tenyit d'empatia que sent cap als marginats. El director polonès també mostra les seves fortaleses en aquesta pel·lícula: com sempre, aconsegueix molt bones interpretacions dels seus actors, i la feina al costat del director de fotografia, Piotr Sobocinski Jr (Silent Night), afegeix una altra capa narrativa a la història: les eines principals per presentar l'interior dels personatges són els fotogrames estàtics i els canvis en la paleta de colors. Sembla interessant destacar que Corpus Christi i altres pel·lícules poloneses recents com Mug, de Małgorzata Szumowska, i Clergy, de Wojciech Smarzowski, investiguen les dinàmiques dels grups petits, intenten desmantellar o criticar les estructures de poder, i qüestionen les "velles formes". Aparentment, no només els ordes religiosos requereixen una confessió abans de passar a la següent fase de la vida.

Olga Salwa – cineuropa.org