|
|
|
SINOPSI
Una família nòmada viu a les altes muntanyes del Kirguizistan: un ancià pastor, la seva dona, la seva nora Shaiyr i la seva néta de 7 anys. El marit de Shaiyr va morir fa temps, però ella va decidir quedar-se amb la seva família gràcies a la seva gran afecció per aquesta terra i la seva gent. Però hi ha un altre habitant per aquesta zona, el meteoròleg Ermek, l'estació del qual està molt a prop de la seva llar.
(Filmaffinity)
|
CRÍTICA
En el seu sòlid debut, Sutak, Mirlan Abdykalykov planteja el clàssic xoc entre tradició i modernitat prenent com a eix una família de grangers que roman aïllada de la resta, a les altes muntanyes de Kirguizistan. La vídua Shaiyr i la seva filla petita viuen amb els pares del seu marit, mort fa molt de temps. El seu altre fill va emigrar a la ciutat per estudiar i trobar un avenir diferent del dels seus avantpassats, éssers lligats físicament i espiritualment a la terra. L'única presència forana és Ermek, urbanita enviat a la regió per controlar una estació meteorològica. La seva figura és vista pel clan amb una barreja de desconfiança i atracció, distància i esperança. La seva amistat amb Shaiyr podria evolucionar cap a una relació sentimental, si no fos perquè entre ells s'interposa el pes de les herències ancestrals.
Sutak exposa una lectura suggerent sobre els canvis en les profunditats de l'Àsia Central i també sobre els ritus inamovibles. A la nostra era els que eren nòmades romanen sedentaris, agafant-se al sòl que els alimenta, mentre que els originaris de les grans ciutats s'han convertit en errants. La força mecànica d'una grua pertorba l'ordre dels camperols, la relació amb l'existència material i amb la mort segueix sostinguda sobre el pes de les llegendes. La càmera se situa recurrentment a les altures, observat com l'ull de l'àguila que dóna títol al film aquests éssers vinculats amb força a la terra sense perdre la seva creença en l'immaterial.
Mirjan -la formació cinematogràfica del qual es va desenvolupar col·laborant amb el seu pare, el realitzador kirguís Aktan Abdykalykov, en la trilogia composta per The Swing (1993), The Adopted Son (1998) i The Chimp (2001)- desplega un plantejament senzill i efectiu. La seva poètica simbòlica es construeix mitjançant l'observació meticulosa del paisatge sense caure en la contemplació preciosista. I el seu retrat del món rural transita entre el respecte als costums i una subtil i pertinent crítica: la tradició segueix abocant les dones a l'oblit i el sofriment.
Javier H. Estrada - Caiman, cuaderno crítico
|
|