UNA VIDA NOVA
|
|
|
SINOPSI
Una vida nova comença amb la crònica dels últims dies en què Jinhee, una nena de nou anys, conviu amb el seu pare abans que aquest l’abandoni, sense acomiadar-se’n, en un orfenat de monges de Seül. La nena passa els dies amb l’esperança que el seu pare torni a recollir-la i, mentrestant, crea una nova família amb les seves noves amigues, amb qui comparteix jocs i experiències divertides i transcendentals per al seu creixement i la seva educació. Quan algunes de les companyes se’n van, fan realitat el somni d’entrar a formar part d’una nova família, encara que a vegades s’entristeixen per haver-se de separar de la resta. Per això, Jinhee decideix, per un costat, reinventar la seva pròpia història i, per l’altre, mostrar-se silenciosa i absent amb els seus potencials nous pares per evitar enfrontar-se amb una nova separació.
|
CRÍTICA
Nascuda a Corea del Sud però establerta des de la seva infantesa a París, la directora Ounie Lecomte debuta en el terreny del llargmetratge amb Una vida nova, un film que
s’erigeix com una mena de mirall on la pròpia directora reflecteix la seva pròpia
autobiografia.
D’aquesta manera, la petita Jinhee es mostra com un nítid alter ego que esdevé eix
central d’un relat que gira al voltant de la pèrdua de la innocència. Jinhee, abandonada
en un orfenat pel seu pare a causa d’uns motius que el film ens revelarà al llarg del
seu metratge, va modelant el seu caràcter a base de frustració i desencís envers tot
allò proper i tots aquells amb els quals pretén aferrar-se i voluntàriament o involuntàriament
li giren l’esquena. Incrèdula davant l’abandonament patern, Jinhee no accepta un
confinament que creu (o desitja) eventual i, d’aquesta manera, estableix una distància
envers les seves companyes i els seus educadors que la duen a establir un
comportament totalment esquiu. A mesura que passa el temps i els fets s’esdevenen,
però, la Jinhee prendrà consciència que l’orfenat on viu pot erigir-se en una mena de
presó de la qual no podrà sortir si no segueix els passos adequats. Les nenes,
conscients que a mesura que es van fent grans tindran menys oportunitats de ser
adoptades per una família occidental i, per tant, de viure una vida relativament normal,
s’esforcen a caure bé i ser simpàtiques davant els possibles pares adoptius, fet que
obligarà la Jinhee a obrir de mica en mica el seu caràcter malgrat la desconfiança que
un fet tan traumàtic com l’abandonament ha generat al seu interior.
Traçada amb senzillesa però alhora amb fermesa, Una vida nova defuig qualsevol
mena de sentimentalisme envers el seu personatge central, un argument prou rellevant
tenint en compte les dosis de sensibleria amb què es podia haver acompanyat la
petita Jinhee. Sobrietat en el fons i en les formes que es transmet a través d’un relat
que ofereix una voluntària fredor en diverses seqüències clau de la història (sobretot la
inicial i la final) però que alhora és capaç d’imprimir una notable poètica presa de la
realitat a través de cançons que parlen de desamor o de passeigs amb bicicleta, així
com també en la manera d’esbossar les interioritats dels diversos personatges mitjançant
encertats i concisos actes com l’escriptura d’una carta d’amor o el copejar enèrgic i
rabiós d’una fusta a una manta acabada d’estendre. Una vida nova se’ns presenta, en
definitiva, com un encertat i emotiu relat al voltant de la pèrdua de la innocència però
també de l’esperança de topar-se amb un futur que pugui fer retrobar a la protagonista,
encara que sigui mínimament, una felicitat que li fou inesperadament manllevada.
Carles Ribas. Accents. Diari de Girona |
|