2020.05.21 - Pedro Ballesteros retrata l'artista Jaume Plensa visitant la seva obra, sembrada per tot el món, deixant entreveure entre les seves pròpies paraules i belles imatges la seva magnètica i admirable personalitat

“Tu no decideixes ser artista: és inevitable", assegura Jaume Plensa en un dels molts moments emocionants d'aquest retrat de la seva feina, personalitat i inspiració que és el documental ¿Puedes oírme?, dirigit per Pedro Ballesteros (cineasta experimentat a la televisió) [...].

El film, de 75 minuts de durada, s'estructura al voltant de conceptes com Esferes, Paraules, Llar, Memòria, Silenci o Temps, elements habituals i profundament relacionats no només amb l'obra d'aquest artista català de prestigi internacional, sinó també amb els seus més arrelats principis i pensaments. A través de la gestació d'una instal·lació per al hall d'un gratacel a Nova York, l'elaboració d'una retrospectiva al MACBA de Barcelona, ​​la inauguració d'una exposició a Estocolm i la culminació d'altres projectes en diferents punts geogràfics de França, Madrid i Japó, Ballesteros ha acompanyat de prop Plensa per desentranyar aspectes poètics i simbolistes de les seves enormes i famoses escultures, mentre la veu en off del protagonista desgrana els motius que l'empenyen a realitzar-les.

Amb escassos minuts dedicats a la seva biografia (tot just unes poques fotografies en blanc i negre), el director ha preferit, per completar aquesta admirada radiografia, cedir el micròfon a consultors d'art i directors de museus i galeries de sobrat prestigi, els quals opinen sobre el significat del llegat de Plensa i la seva especial sensibilitat. Aquest calidoscopi, amb escenes d'una bellesa captivadora captada per l'elegant mirada de Pol Orpinell, també s'endinsa en el seu taller barceloní, on es veu Plensa comandant el seu equip de col·laboradors i s'aprecia la complexitat de la seva tècnica, sempre en harmonia amb la naturalesa i, sobretot, amb els seus pensaments.

D'aquesta manera, com si es tractés d'un viatge per l'obra de Plensa escampada per tot el món -alguns llocs són certament d'una bellesa aclaparadora-, es completa el perfil (sempre amable, com el caràcter del mateix retratat) d'un home en conjunció amb l'univers, que estima les seves obres com si fossin criatures vives (per a ell són com fills), convida a la reflexió poètica en els espais públics i fins i tot recorre, en una seqüència de ¿Puedes oírme?, a una cita cinèfila (quan recordant la coproducció hispanoargentina El secreto de sus ojos, de Juan José Campanella, que el va impactar profundament, acaba confessant que "un creador no es pot permetre distraccions").

Alfonso Rivera – Cineuropa.org