Alberto de Mendoza protagonitza aquest film sobre els foscos secrets d'una família

Secrets i mentides poden instal·lar-se en una família i fer esclatar la quotidianitat cap a un fatal desenllaç. En una d'aquestes llars hi viuen la petita Bárbara; la seva mare, la Laura, i el seu avi Ernesto. L'home és d'aparença formal i posseeix un autoritarisme que cau sobre la resta de la seva família, i sobretot de la Bárbara, una nena d'aspecte trist amb poca concentració en la seva tasca escolar i sempre temorosa davant de qualsevol situació de violència. Poc és el que pot fer la submisa Laura perquè la seva filla desperti d'aquest micromon que sembla atabalar-la. No obstant això, les actituds de la nena no passaran desapercebudes per a la seva mestra i, sobretot, per la Sara, la psicopedagoga de l'escola, qui tractarà de desxifrar aquest misteri que diàriament s'observa en la Bárbara.

La història girarà constantment al voltant d'aquests personatges, però se centrarà en la Bárbara, que en els seus dibuixos repeteix sistemàticament la figura d'una nena que va perdent el seu rostre. Quin és el motiu de la seva conducta? Per què sent un profund rebuig quan algun home vol acariciar-li tendrament el cap? Quins sinistres fantasmes ronden per la seva habitació? Aquestes i altres són les preguntes que inquieten la Sara. El director i coguionista Miguel Angel Rocca va saber insuflar a la laberíntica trama una gran subtilesa i dotar aquest entramat d'un aire de misteri.

A poc a poc les xerrades entre la Bárbara i la Sara començaran a revelar la fosca veritat que s'amaga dins d'aquesta família. Alberto de Mendoza, en el paper d’aquest avi de mirada altiva, fa un molt bon treball de composició, mentre que les interpretacions de Malena Solda, de Carlos Belloso, d'Analía Couceyro i de Norman Briski apuntalen eficaçment l'anècdota. Però sens dubte és el treball de la nena Ailen Guerrero el que sobresurt en aquesta troca que permet una gran diversitat de comprensions, i això fa, per moments, que el film sigui un producte de gens fàcil digestió. Impecable en la seva fotografia i en la seva música, La mala verdad és, sens dubte, un film per pensar-lo amb calma i per radiografiar-lo amb els ulls de l'ànima.