CRÍTICA

‘Obediencia’: un lleó ferit

La notable òpera prima de Jamie Jones és una història plena de veritat i clarobscurs

Amb els disturbis de 2011 a l'East End londinenc com a rerefons, la notable òpera prima del gal·lès Jamie Jones segueix els passos del Leon, un noi de 19 anys que pateix una mare alcohòlica i depressiva i els seus amants violents i toxicòmans, i s’acosta perillosament a la delinqüència de la mà de la seva colla. Fins que en la seva vida irromp com un raig d'esperança la rebel Twiggy, un esperit lliure i llibertari...

La relació entre els dos protagonistes, magníficament interpretats per un molt contingut Marcus Rutherford i una aclaparadora Sophie Kennedy Clark, és l'eix que vertebra una història plena de veritat i plena de clarobscurs més foscos que clars, com la vida mateixa, explicada amb pols ferm pel director debutant, que recorre a un estil naturalista i semidocumental, amb molta càmera en mà i llargs plans seqüència que aconsegueixen que ens impliquem en l'odissea personal del Leon i ens submergeixen en una absurda espiral de violència incontrolable a través d'imatges plenes de força visual.

+ La força de les imatges semidocumentales que recreen els disturbis de l'East End londinenc.

- Alguns personatges secundaris apareixen i desapareixen sense més explicacions.