04.06.2020 - La retorçada comèdia romàntica ambientada a Irlanda de David Freyne és un retrat d'homosexuals que fingeixen ser heterosexuals per encaixar a mitjan dels 90

El segon llargmetratge de David Freyne (The cured), Dating Amber, és una retorçada comèdia romàntica ambientada a Irlanda el 1995, en què dos joves homosexuals fan veure que mantenen una relació heterosexual per evitar patir l'homofòbia dels seus companys de classe. La història es desenvolupa tan sols dos anys després de la legalització de l'homosexualitat al país, mentre els diaris i programes de televisió retransmeten debats sobre l'imminent referèndum sobre la legalització del divorci. La cinta acaba d'estrenar-se a Amazon Prime i compta amb una magnífica interpretació de Fionn O'Shea, convertit en una autèntica sensació després del seu treball en el fenomen televisiu de la BBC Normal People. O'Shea brilla en el paper de l'Eddie, un jove que busca desesperadament encaixar, fent veure que li agraden les noies i entrenant amb els cadets de l'exèrcit per complaure el seu pare.

La història està basada lleugerament en l'experiència real de Freyne a les casernes militars de Kildare. Tot i que el director intenta oferir-li un paper equilibrat a la seva contrapart femenina, l’Amber (Lola Petticrew), és inevitable que Freyne tingui més empatia amb l’Eddie, que presenta una història més complexa. L’Eddie viu angoixat i negant completament la seva sexualitat, mentre que l’Amber és més realista, accepta la seva situació i fa plans per escapar. El fet que la jove llogui la seva caravana perquè els seus amics tinguin relacions sexuals és una de les moltes similituds que comparteix la pel·lícula amb Sex Education. No obstant això, mentre que la sèrie de Netflix se centra en els aspectes còmics, Dating Amber és una història sobre la necessitat de ser un mateix i no sentir-se coartat per la societat.

El to de la cinta recorda més els relats sobre adolescents nord-americans de la dècada de 1990, especialment pel seu peculiar estil narratiu, hiperrealista però amb elements surrealistes, sobretot pel que fa a les bromes. Un dels moments més divertits ocorre quan una classe d'adolescents ha de veure un vídeo sobre educació sexual explicat des de la perspectiva d'una monja catòlica. No obstant això, el to de l'obra resulta de vegades una mica desigual. De fet, la pel·lícula requereix grans dosis de bona voluntat per part dels espectadors per passar per alt algunes interpretacions pobres i un ritme accidentat.

En la seva defensa, Freyne no dedica gaire temps a l'engany de la parella. Per contra, estableix ràpidament la seva relació com dos amics que comprenen les necessitats de l'altre, delectant-se amb el fet d'haver trobat algú amb qui no han de fingir ser una altra persona. La parella surt de festa per Dublín i exploren junts el país. Igual que amb les grans pel·lícules sobre adolescents de John Hughes, els errors dels pares també són un component important en la història. Freyne contrasta les vides d'una vídua afligida amb un matrimoni que ja no està enamorat. No importa l'edat que tinguis: ser fidel a un mateix i les relacions amoroses són sempre camins difícils.

L’Eddie i l’Amber comencen a explorar la seva sexualitat amb diferents resultats. Freyne suggereix que es tracta d'una batalla interna, una que no es guanya amb simples tòpics. De vegades, potser fugir és l'única solució, ja que bregar amb els nostres complexos i emocions pot ser molt difícil i decebedor per a altres.