¿DÓNDE ESTÁ MIKEL?

Títol original: Non dago Mikel? Direcció i guió: Miguel Angel Llamas, Amaia Merino País: Espanya Durada: 80 min Any: 2020 Gènere: Documental Música: Gorka Pastor Distribuïdora: Atera Films Estrena a Espanya: 26/02/2021

Pendent de qualificació
Versió original en eusquera i espanyol

 

 

SINOPSI

Novembre de 1985. Mikel Zabalza, un jove conductor d'autobús, és detingut amb altres persones per la Guàrdia Civil en el marc d'una operació antiterrorista. Quan la resta dels joves són alliberats, denuncien haver estat salvatgement torturats. Però falta en Mikel. Les autoritats al·leguen que s'ha escapolit i mentre les esperances de trobar-lo viu es van esvaint, els carrers del País Basc cremen amb un crit: ¿Dónde está Mikel?

(sensacine.com)

 



CRÍTICA


"Volíem que les noves generacions sabessin el que va passar"

Pendent d'estrena en sales, el documental “Non dago, Mikel?” va aconseguir una Menció Especial el passat Zinemaldia en el capítol de Cinema Basc. Parlem amb els seus directors

 

Amaia Merino (A.M.) es va ocupar de la direcció i el muntatge. Miguel Ángel Llamas Pitu (M.A.) va ser codirector i responsable de la producció. L'embrió del projecte data de fa 10 anys. "Estàvem col·laborant en l'organització del 25è aniversari", explica Miguel Ángel, "i la gent d’Aezkoa ens va dir que s'estaven adonant que la gent més jove de la vall no tenia gaire clar ni qui era Mikel Zabalza ni què li havia passat, i havia por que les noves generacions no sabessin què havia passat. Ens van demanar que féssim un documental o un vídeo". Aquest encàrrec no va començar a articular-se fins al 2015, i després de diferents alts i baixos, va entrar Amaia Merino a l'equip de treball i va desencallar el projecte, que avui ja és una realitat. [...]

Quins objectius us vau marcar?
A.M.: -El narratiu va ser transmetre, perquè les noves generacions coneguessin el que va succeir. Pensem que la millor manera de fer aquest exercici de memòria històrica era explicant simplement el que va passar. I que teníem la capacitat de fer-ho perquè disposàvem d’un material d'arxiu espectacular, amb un personatge al·lucinant que era Ion Arretxe i a més teníem en imatge el canvi generacional a través de les nebodes. Ja que el cinema és una eina que permet empatitzar i crear sentiments expliquem el que va passar en aquests 20 dies fins que va passar el que tots ens temíem, que era mort.

[...]

Una altra de les vostres intencions és posar en relleu que 35 anys després aquest mur no s'ha esquerdat.
En efecte, el segon objectiu. era tornar a posar el tema en actualitat. Del que va succeir en aquells anys, que va ser fortíssim per a tot Euskal Herria, i tirant del fil, de tot l'assumpte de la tortura també.

Crida l'atenció els fragments de la roda de premsa de l'advocat de la Guàrdia Civil que avui resulten inaudits.
[...]
M.A.: Potser d'aquí a 20 anys si veiem el nivell de la classe política actual, potser pensem el mateix. En aquell moment a Euskal Herria molt poca gent es creia la versió oficial. Han passat els anys i ni tan sols la poca solidesa d'aquesta versió va permetre que aquest cas seguís endavant. Sí que es va aconseguir amb el de Lasa i Zabala, i algunes persones van ser condemnades encara que posteriorment se les hagi pràcticament indultat. Però en aquest cas, no. Com és que no hi va haver una investigació molt més profunda sobre el que va passar? Com és que no es va arribar ni tan sols a seure a la banqueta algunes persones?

[..]

Hi ha més consciència ara sobre la vulneració dels drets humans que l'existent el 1985?
M.A.: Ara és més fàcil parlar de certs temes. Però penso també que segueix havent-hi uns sectors que són negacionistes d'aquest sofriment, que no volen reconèixer que la tortura ha estat una eina repressiva present fins al 2014. Després de l'estudi que va fer Paco Etxeberria a petició del Govern Basc, quines responsabilitats polítiques s'han assumit? Perquè allà s'està dient que hi ha hagut més de 4.000 persones a la CAV torturades per la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i l'Ertzaintza. I a Nafarroa caldrà veure-ho, però ens sortiran més o menys entre 900 i mil persones. No es tracta totes les víctimes de la mateixa manera, i això és una desgràcia a dia d'avui.

Jesús Barcos – noticiasdenavarra.com


    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: