EL ORDEN DIVINO

Títol original: Die göttliche Ordnung Direcció i guió: Petra Biondina Volpe País: Suïssa Durada: 96 min Any: 2017 Gènere: Drama Interpretació: Marie Leuenberger, Maximilian Simonischek, Rachel Braunschweig, Sibylle Brunner, Marta Zoffoli, Bettina Stucky, Noe Krejcí, Finn Sutter, Peter Freiburghaus, Therese Affolter, Ella Rumpf, Nicholas Ofczarek, Sofia Helin, Elias Arens, Mirjam Zbinden, Marietta Jemmi, Kristin Flückiger, Urs Bosshardt, Fabienne Hadorn, Sandra Utzinger, Steffi Friis, Walter Leonardi, Ingo Ospelt Música: Annette Focks Fotografia: Judith Kaufmann Distribuïdora: Surtsey

Pendent de qualificació
Versió original subtitulada en espanyol

 

SINOPSI

Suïssa. 1971. Nora té una vida tranquil·la en un petit poble, on viu amb el seu marit i els seus dos fills. La jove és mestressa de casa i, com tantes altres dones de camp, desconeix les grans convulsions socials que el moviment de maig de 1968 ha causat al país. Però la vida de Nora i les altres dones canvia quan prenen consciència d'aquests problemes i decideixen fer campanya públicament i lluitar pel seu dret al vot.

(Sensacine.com)

CRITICA

‘The Divine Order’:
una comèdia divertidíssima que amaga un indissimulat malestar



2017.04.20 - Amb la seva nova pel·lícula, presentada a concurs al festival de Tribeca 2017, Petra Volpe torna a parlar-nos de dones i ho fa centrant-se en un aspecte d’allò menys gloriós de la història suïssa

Potser (molt probablement, de fet) no tothom sap que la tranquil·la Suïssa, arrelada al cor d'Europa, va ser un dels últims països del món que va aprovar el sufragi universal. En efecte, només des del 1971 les dones tenen el dret a votar i ser elegides a escala federal. És aquest "secret", ocult molt de temps, el que Petra Volpe ha decidit portar a la gran pantalla amb The Divine Order, presentada a concurs al Tribeca Film Festival, seguint així amb el seu interès per les dones, com està fent des del principi de la seva carrera.

Com en la seva anterior pel·lícula, Traumland, The Divine Order, guanyadora, per cert, del Prix de Soleure, presenta el dia a dia d'un grup de dones que, tot i que no s'allunyen de nosaltres per més de mig segle tot just, semblen viure en una galàxia diferent. Sense la protagonista Noram i les altres dones (moltes) que com ella van saber rebel·lar-se contra un "ordre diví", injust i pulverulent, Judith Maria i Mia (protagonistes de Traumland) certament no haurien pogut gaudir d'aquesta llibertat, complexa i indispensable, que avui sembla una evidència. Una evidència que Petra Volpe enfoca amb una justa perspectiva, convidant-nos a no abaixar la guàrdia mai, cosa que fa amb aquesta (amarga) ironia que a poc a poc s’està convertint en el seu tret distintiu.

Com la mateixa directora afirma, després del riure sens falta que suscita la pel·lícula, assentada en un to còmic, s'amaga un segon nivell de lectura que transforma el nostre riure en un malestar indissimulat. No hi ha dubte que el públic té tot el dret de somriure davant les reivindicacions si més no antiquades dels opositors al dret de vot de les dones suïsses; no obstant això, The Divine Order no deixa d’assenyalar-nos el caràcter tràgic de tals propòsits. La internacionalíssima Petra Volpe (ha estudiat i ha viscut a Suïssa, Alemanya, Polònia, Finlàndia i als Estats Units, on resideix actualment) dirigeix ​​la mirada a la seva terra natal amb una distància i alhora una resignada tendresa que no poden sinó colpejar-nos directament al pit. Nora (meravellosa Marie Leuenberger) encarna una reserva d'allò més helvètica que amaga dintre seu un volcà que no veu l'hora d'entrar en erupció i donar curs a un riu de lava lent però imparable. La directora il·lumina la dualitat entre el camp i la ciutat, que encara avui defineix aquest petit però complex país que és Suïssa, i ridiculitza tots aquells que s'agafen a la tradició més obtusa i reconfortant en lloc de deixar-se portar fins a una llibertat sana però perillosament desconeguda.

L'homenatge que Petra Volpe ret a totes aquestes dones que, amb les seves "petites" revolucions domèstiques, han fet que Suïssa hagi sortit d'una situació de desigualtat si més no tragicòmica, és tan necessari com regenerador: un còctel vitamínic indispensable que ens recorda un hipòcrita i encara avui (en molts països) tristament actual mecanisme discriminatori basat en presumptes i perilloses regles "divines". La cineasta no cau en cap moment en la retòrica; al contrari, aconsegueix que planegi sobre la seva pel·lícula una inesperada frescor. I, així, Volpe ens parla del coratge, un sentiment el significat del qual les dones, no només les suïsses, han ignorat durant massa temps, tot i tenir-ne generoses dosis. Som, en definitiva, davant d'una pel·lícula joiosa que no té confins ni edat.

Giorgia Del Don – cineuropa.org

    CineBaix     Joan Batllori, 21     08980 Sant Feliu de Llobregat (Barcelona)     93 666 18 59     cinebaix@cinebaix.com     Disseny web: